PER FI CAMINA ENDAVANT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La dona de l´agència de viatges li desaconsella el viatge, li diu és un lloc massa perillós per viatjar, sobretot una persona sola com ella. La Judit respon que li és igual ,vol veure Palmira o el que en queda, abans no sigui massa tard. La dona de mala gana li fa la reserva del viatge, pensant que és una dona molt poc prudent i esbojarrada.
La Judit després d'abonar amb una targeta de crèdit l'import del viatge surt al sol de la Rambla Catalunya, un sol inusualment càlid per ser un més ,d ´Octubre quasi Novembre.
A poc a poc va caminant pel carrer , pensa que tindrà de parlar amb la seva família del viatge, es quedaran amb un pam de nas!. Li diran de tot, ella no dirà res del motiu.
La Judit es penedeix de moltes coses, sempre fou la filla model, la noia perfecta, l´advocada no gaire bona, que treballa al bufet d'un amic Tota la vida ha sigut un exemple de prudència. Ara als seus cinquanta-tres anys es penedeix de no haver tingut fills, de no haver fet un cop de cap i marxat fa molts anys .
L´Amir el va conèixer per un amic d´Universitat , encara estudiaven , es van estimar molt, mai l´ ha oblidat ,però les circumstàncies la feren dubtar.
Un musulmà estudiant de medecina , una altra cultura, un altre país i prudentment va anar posposant el que ell volia, en acabar els estudis, casar-se i anar al seu país, Siria.
Amb molt dolor el va deixar marxar.La família i amics van dir era una decisió prudent, aquestes relacions mai funcionen, li deien.
I els anys passaven i els desenganys també, ella mirava la vida com si mires darrere una finestra i sols tingues d´obrir-la per viure i no pogués fer el gest.
Però avui en sortir del metge, ha pres la decisió , deixarà la prudència enrere , anirà a Palmira , ja sap no trobarà l´Amir, però Palmira sí.
Els tres mesos de vida que li queden, els vol passar lluny , vol que el sol que l´acaroni sigui el sol de l´Amir i si mor allà millor. Per morir no necessita ningú. Mira el bitllet d´avio i amb determinació camina cap endavant.

Comentaris

  • És increïblement interessant [Ofensiu]
    lukenlow | 13-12-2017 | Valoració: 10

    És increïblement interessant llegir aquests articles, escriure més i definitivament visitaré el vostre blog 192.168.1.1

  • PUBLICAT. Gràcies. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-12-2017 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1808

    TRIBUNA@GUIMERA.INFO

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-12-2017 | Valoració: 10

    Per les dades serà un NADAL A PALMIRA.

  • Valenta[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2017

    La malaltia ha donat a la Judit la valentia que la prudència li havia segrestat.
    Bon curs relataire, Montserrat! Gràcies pels teus comentaris!

  • Mai és tard [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Mai és tard per fer un viatge, per viure, encara que siguin tres mesos. Un relat colpidor, molt sentit i romàntic. Montserrat, m’ha agradat molt. Petonets. A l’eix

  • Romanticisme ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-11-2017 | Valoració: 10

    ... fins al límit.


    S.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 09-11-2017 | Valoració: 10

    El tema es punyent m´ha agradat. El tema i com has titulat l´obre dona sentit a la prudència que moltes vegades no es gens bona. Quan arriba al final de la seva vida la Judit ho vol esmerçar però segurament ja es massa tard. Però es dona compte això es el important. Mira m´ha agradat molt.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.