PER FI CAMINA ENDAVANT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La dona de l´agència de viatges li desaconsella el viatge, li diu és un lloc massa perillós per viatjar, sobretot una persona sola com ella. La Judit respon que li és igual ,vol veure Palmira o el que en queda, abans no sigui massa tard. La dona de mala gana li fa la reserva del viatge, pensant que és una dona molt poc prudent i esbojarrada.
La Judit després d'abonar amb una targeta de crèdit l'import del viatge surt al sol de la Rambla Catalunya, un sol inusualment càlid per ser un més ,d ´Octubre quasi Novembre.
A poc a poc va caminant pel carrer , pensa que tindrà de parlar amb la seva família del viatge, es quedaran amb un pam de nas!. Li diran de tot, ella no dirà res del motiu.
La Judit es penedeix de moltes coses, sempre fou la filla model, la noia perfecta, l´advocada no gaire bona, que treballa al bufet d'un amic Tota la vida ha sigut un exemple de prudència. Ara als seus cinquanta-tres anys es penedeix de no haver tingut fills, de no haver fet un cop de cap i marxat fa molts anys .
L´Amir el va conèixer per un amic d´Universitat , encara estudiaven , es van estimar molt, mai l´ ha oblidat ,però les circumstàncies la feren dubtar.
Un musulmà estudiant de medecina , una altra cultura, un altre país i prudentment va anar posposant el que ell volia, en acabar els estudis, casar-se i anar al seu país, Siria.
Amb molt dolor el va deixar marxar.La família i amics van dir era una decisió prudent, aquestes relacions mai funcionen, li deien.
I els anys passaven i els desenganys també, ella mirava la vida com si mires darrere una finestra i sols tingues d´obrir-la per viure i no pogués fer el gest.
Però avui en sortir del metge, ha pres la decisió , deixarà la prudència enrere , anirà a Palmira , ja sap no trobarà l´Amir, però Palmira sí.
Els tres mesos de vida que li queden, els vol passar lluny , vol que el sol que l´acaroni sigui el sol de l´Amir i si mor allà millor. Per morir no necessita ningú. Mira el bitllet d´avio i amb determinació camina cap endavant.

Comentaris

  • Mai és tard [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Mai és tard per fer un viatge, per viure, encara que siguin tres mesos. Un relat colpidor, molt sentit i romàntic. Montserrat, m’ha agradat molt. Petonets. A l’eix

  • Romanticisme ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 10-11-2017 | Valoració: 10

    ... fins al límit.


    S.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 09-11-2017 | Valoració: 10

    El tema es punyent m´ha agradat. El tema i com has titulat l´obre dona sentit a la prudència que moltes vegades no es gens bona. Quan arriba al final de la seva vida la Judit ho vol esmerçar però segurament ja es massa tard. Però es dona compte això es el important. Mira m´ha agradat molt.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

307 Relats

920 Comentaris

130769 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.