Pensat per un mateix

A cop d'ull podríem donar dos significats a la frase "pensar per un mateix". El primer i potser el que coneix tothom és el de pensar en propi benefici; segons el que és millor per a la pròpia persona o el mateix ésser. Imaginem-nos en una illa deserta totalment desemparats. Es podria dir que qualsevol acció que realitzem està pensada per nosaltres i per a nosaltres. És realment cert? O potser hi ha una sèrie de cànons, morals, estètiques, comportaments.. etc. que condicionen el nostre pensament. Des del punt que un nàufrag que es troba en una illa deserta es veurà influenciat, de la mateixa manera que ho està fent ara el lector, per una imatge preestablerta de què és una illa deserta i què fan els nàufrags a les illes desertes. Possiblement aquesta influència prové del món del cinema o de les pel·lícules. Ens podem refiar del que pensem? Jo sempre em faig la mateixa pregunta; el que penso jo... ho ha pensat algú altre abans que jo? Llavors perquè dic que he estat jo qui ho ha pensat?
El pensament humà es diferencia de l'animal per a la seva capacitat de consciència existencial; és a dir, la capacitat de saber on s'està, en el planeta Terra en un lloc perdut del cosmos. Aquesta capacitat de projectar imatges dins el nostre cap que ens permeten reproduir qualsevol mena de ficció, basant-se en la pèrdua de les formes i gràcies a la imaginació ens permet viatjar pels núvols i plantejar-nos aquestes mateixes qüestions que estic jo formulant.
L'altre significat de "pensar per un mateix" és el que acabem de dir; realment el meu pensament és propi i intocable o altres persones ja l'han pensat? O el que es pitjor; el meu pensament és pur? O està contaminat per tot el que m'envolta?
Segurament el que estic dient ara no deixa de estar contaminat pel text de Kant que m'acabo de llegir fa poc més d'uns minuts.
El propi pensament és un deure; el pensament racional és una aspiració i el pensament pur és un utòpic impossible.