Recull la tovallola llençada

Un relat de: nauette

Salta, precipitan-te al buit, sacseja't amb virolència, colpeja allò que et subjecta, obre les mans i
salta i vola i cau i torna a sltar i caure i volar...
i
Crida, apunta cap al cel i mira l'infern. Demostra-ho a la terra, parla i equivoca't, escriu, canta, opina, treu-te la mordassa i mossega les paraules, i torna a cridar i equivocar-te i mossegar...
i
Respira, sent, ofega't amb el fum, obre els pulmons i empassa't la mascareta, ensuma el futur i recorda el passat, i agafa aire, intoxica't, estornuda, plora i respira...
i

Cau, equivoca't i ofega't, però salta crida i agafa aire, per volar, mossegar les paraules, respirar i ser lliure.

Comentaris

  • El desig de ser lliure[Ofensiu]
    Grocdefoc | 25-11-2008 | Valoració: 8

    M'agrada aquest escrit per tot el que dius i com ho dius, perquè estimula, perquè em recorda l'anhel de viure d'una edat determinada, i, sobretot, pel desig de ser lliure. La frase: "...apunta cap el cel i mira l'infern" és genial.
    Veig que fa dies que no escrius...
    Una abraçada, Grocdefoc

  • Great[Ofensiu]
    Edside | 06-08-2008 | Valoració: 10

    Viure :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nauette

nauette

38 Relats

91 Comentaris

35352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
1990

Escriptura: el meu art apol·lini, proper a la realitat i alhora lliure davant la imaginació.


Música: la meva cara dionisíaca, sense fronteres, l'art més fluid.

www.myspace.com/vsun


Ciència: l'art del coneixement més precís (de moment). Uns ulls per al món.


I donat que ni la música, ni la escrpitura ni la ciència serien res sense les persones, us obro la porta a compartir noves experiències:

msn: naubass@gmail.com