Silenci burleta

Por, batec irregular, bàsicament és por, pèrdua de visió, sensació d'ofec, de confusió. Realment la realitat és la que sento? Engany, una falsa il·lusió, se m'escapa de les mans, estic desprotegit, llueix la malicia, la mentida, el silenci. Allò cuidat, evitat i bàsicament pensat, tot el món del voltant sembla esfondrar-se, uns sòlids fonaments flaquegen davant la brisa del dubte. I torna a haver silenci, incòmode i solitari, un silenci burleta, que se'n riu, sento les rialles amortides que es perden en els meus pensaments. Em cremo en entendre, cada conclusió és una guspira que em pressiona la pell, sento la olor a carn cremada, envoltant-me, la meva pròpia olor feta cendra. Tinc por, por de estar sol davant d'allò per a què he lluitat i els demès han passat per alt, por. Una amistat cosntruida pas a pas, lentament i trencant barreres del passat, parets, temors i passions encaminades cap la dualitat. Tot sembla davallar pel silenci burleta. Un amor es divisa en la imminent llunyania de l'horitzó de la platja de sorra fina, la fletxa enverinada s'olora, se sent, es palpa. Pensaments conduits a través de les paraules ordenades en mètrica, ilusions, somnis, empresonats en cada síl·laba, anel·lant escapar, fugir, sortir a la llum i trencar tots el esquemes, somnis descarrilats, amb el punt de mira manipulat pel maliciós atzar, la vida mateixa. Quedades espontànies, sortides del no-res, suspeses de fils de pescar en el buit. Troballes envoltades de silenci, i més silenci, el silenci es repeteix en la meva ment, burleta i rialler, juga amb mi, amb ell, amb ella i amb tota la resta d'immortals. Em consumeix en dubtes.