Respires, respiro.

Un relat de: nauette

Una nota, vacilant en la foscor,
el temps oscil·la... som vius.
Neix el contacte, fa fred,
la pell es tensa, tremola,
brolla de desig.
Oblidem la melodia, perdem el fil,
l'harmonia ens supera, busquem
la convinació.
I tornem a sentir-nos,
escalfant-nos, descrobrint
un nou horitzó, a compàs.
Respires, respiro, el ritme
ens burla, ens manipula.
Les manetes es realenteixen,
un greu puja de les tenebres,
constant, s'acelera...
Resuscita la nota, per sobre
la nostra consciència.
Invoca és l'harmonia, arriba,
saluda, ens mareja. I convida
el tempo, sense prejudicis,
arrencant el engranatges
del temps. Tomba el rellotge
de sorra.
Silenci, llum, res existeix,
fluim, només coneixem el final.
Però ja res importa, o si?
Ens mirem en el mirall i tornem
a l'escenari. Vius i morts.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de nauette

nauette

38 Relats

90 Comentaris

45186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
1990

Escriptura: el meu art apol·lini, proper a la realitat i alhora lliure davant la imaginació.


Música: la meva cara dionisíaca, sense fronteres, l'art més fluid.

www.myspace.com/vsun


Ciència: l'art del coneixement més precís (de moment). Uns ulls per al món.


I donat que ni la música, ni la escrpitura ni la ciència serien res sense les persones, us obro la porta a compartir noves experiències:

msn: naubass@gmail.com