Cercador
Pensaments potser sortits de to.
Un relat de: anònim empordanès- Compartir:
No t'ho demanaré més malgrat ho desitgi, he aprés a dormir sol. Fa temps que no comparteixo el meu llit amb ningú i malgrat algun cop em vingui al cap aquesta possibilitat, intento no pensar-hi, portar la meva ment a una altre ocupació, distreure-la. No em vull capficar ni encaboriar per aquest fet, tampoc és que busqui amb qui fer-ho.
Dormo amb tu en els meus somnis quan ja no puc més, quan la soledat i el desig de tu penetren fins lo més profund del meu ésser, quan el record em domina i em neguiteja l'ànima. Puc sentir el frec a frec del teu cos, els teus llavis tous fosos en els meus, com ensalivo els teus pits amb la meva llengua, com et petonejo tota apassionadament, golosament, amb bogeria.
Puc sentir com s'esgarrifa ara mateix la meva pell i només ho penso, solament és un moment que invento, una situació irreal, imagina si fos veritat. Les mancances d'algunes coses o persones ens porten a desitjar-les més, a sobrevalorar-les més, potser per el fet de no gaudir-les.
És el que em passa a mi, lo que em burja l'esperit, lo que em torna boig quan ho imagino, encara que potser mai tornarà a ser altre vegada una realitat.
Em dec fer vell, bé perquè enganyar-me, ho sóc, de totes maneres penso que si un dia tinc la possibilitat de tu, et paladejaré com potser mai ningú ho ha fet, i potser també, perquè no potser et vindrà bé de repetir, si pots, si puc, si et va bé.
Dormo amb tu en els meus somnis quan ja no puc més, quan la soledat i el desig de tu penetren fins lo més profund del meu ésser, quan el record em domina i em neguiteja l'ànima. Puc sentir el frec a frec del teu cos, els teus llavis tous fosos en els meus, com ensalivo els teus pits amb la meva llengua, com et petonejo tota apassionadament, golosament, amb bogeria.
Puc sentir com s'esgarrifa ara mateix la meva pell i només ho penso, solament és un moment que invento, una situació irreal, imagina si fos veritat. Les mancances d'algunes coses o persones ens porten a desitjar-les més, a sobrevalorar-les més, potser per el fet de no gaudir-les.
És el que em passa a mi, lo que em burja l'esperit, lo que em torna boig quan ho imagino, encara que potser mai tornarà a ser altre vegada una realitat.
Em dec fer vell, bé perquè enganyar-me, ho sóc, de totes maneres penso que si un dia tinc la possibilitat de tu, et paladejaré com potser mai ningú ho ha fet, i potser també, perquè no potser et vindrà bé de repetir, si pots, si puc, si et va bé.
