Jugues amb mi?

Saps que domines la meva ànima i tens presoner al meu cor, sóc com aquell nino amb el que jugaves quan eres petita de sol a sol. Apareixes esvalotant el meu ésser quan la nit em porta el dol, quan imagino que t'acarono i de cop me'n adono que dormo sol. Jugues a la cuit i amagar sembla, omples de somnis aquest meu món, i quan obro els ulls mirant una espelma, no hi ha maneres de trobar consol.
La meva ment ja la has fet teva, si escric un poema me'l inspires tu i si una il·lusió em fa perdre l'esma, m'omples de dilemes apagant la llum.
Obres els teus ulls quan enceto un somni, fas de mi el volcà que esclata de cop i quan una ma prema la meva començo a somiar dins la solitud. Pren el meu esperit i porte'l on vagis, fes que sigui sols teu i acarona'l-ho, fes possibles els meus apassionats presagis i deixa en els meus llavis la mel del amor.
I si ja no vols jugar a estimar-nos, deixe'm a un racó, em quedaré recordant la amiga i a la dona antiga que em robara un dia el cor.