Pensaments desprès de llevar-me...

Un relat de: lluna de barcelona

I quan tots anem a dormir,
sorgeixen les estrelles.
Però per a mi només apareixen,
quan et veig de bon matí.

Ets amb mi, al meu costat,
noto la teva calor humana,
provenint de sota la pell bruna
que el sol d’estiu t’ha tostat.

Jo marxo a estudiar,
per a poder guanyar-me la vida
i, amb això no dic cap mentida,
si dic que és per poder-te cuidar.

Dic cuidar i no mantenir-te
perquè se que tu també em cuidaràs,
sempre he entès que som iguals,
és això el que penso
i, se que així m’estimaràs.

No se perquè estic parlant així
si se que tu igualment m’estimes,
sigui com sigui jo al llarg dels dies,
sempre em jures que amb mí ets feliç.

Això m’omple de joia,
de joia i alegria,
tu ets la meva fantasia,
tu m’omples d’amor.

Comentaris

  • Potencial[Ofensiu]
    Fionn | 10-12-2005 | Valoració: 5

    No et menteixo, la teva poesia m'ha semblat fluixa, planera, el tema era prou maco com per aportar bellesa estil·listica, sense deixar de ser senzilla, però no obstant això no és impediment per que s'hi puguin trobar petits tresors, la teva primera estrofa n'és un, m'ha semblat brillant, per això penso que tens un gran potencial. Adeu!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluna de barcelona

lluna de barcelona

3 Relats

3 Comentaris

2485 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
D'arrels catalanes vinc, d'arrels catalanes sóc, d'arrels catalanes em sento, sota les arrels catalanes trobaré el meu descans...