Has tornat...

Un relat de: lluna de barcelona

Ja estàs aquí...
Em van dir que arribaries!
És així...
Et sento,
Sento que vols parlar,
Has estat callat.
No em trobes...
Busques i trobes...
Però no a mi.
Et decepciones...
Però estàs content!
Demà esperaré la teva trucada...
No la rebré...
M'intentaré suïcidar.
Parlaré amb tu!
Però no ens veurem les cares.
Has canviat!
Jo ja ho sabia!
Però no ho esperava...
T'estimo!
No te n'has acordat de mi.
Ploraré...
Riuràs!
Mai sentiràs aquelles paraules...
No les has esperat mai.

Comentaris

  • Anims[Ofensiu]
    AINOA | 13-01-2006

    Hola lluna de barcelona.
    Es fet un relat on es mostre un cor trencat per el dolor.
    Animat perque no hi ha cap esser que es mereixi el teu patiment.
    Una abraçada.

  • Penso...[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-01-2006

    ...que ningú es mereix que et suicidis per ell, l'amor es com una copa d'un liquid desconegut, a vegades potser amarg i altres dolç. El més important es anar provant les copes fins trobat la més dolça. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de lluna de barcelona

lluna de barcelona

3 Relats

3 Comentaris

2865 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
D'arrels catalanes vinc, d'arrels catalanes sóc, d'arrels catalanes em sento, sota les arrels catalanes trobaré el meu descans...