Cartes

Un relat de: lluna de barcelona

Et volia dir, que
mentre tu estàs lluny,
de la meva lletra i puny
t'he escrit unes cartes.

Cartes que mai han trobat
un destí on arribar.
Cartes on jo vaig intentar
escriure tot pel que he passat.

Cartes on escric
tot el que realment sento
i, quan d'escriure em canso,
somio en que t'ho dic.

Però aquestes cartes
mai seran llegides,
perquè van ser cremades
totes les que per tu van ser escrites.

Potser aquesta és
de les cartes, la última
i, segurament la única,
que de cremar-la m'abstindré.

Si els quatre mots que he escrit
mai pots arribar a llegir,
únicament el voldria dir
que sempre seràs el meu tresor, el meu amic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de lluna de barcelona

lluna de barcelona

3 Relats

3 Comentaris

2864 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
D'arrels catalanes vinc, d'arrels catalanes sóc, d'arrels catalanes em sento, sota les arrels catalanes trobaré el meu descans...