Cercador

Llista categories

Pena de mort

Un relat de: Bonhomia

Has de fugir corrent,
alliberar-te d'aquest turment.
Estimat meu,
ja no crec en Déu.

El país ens ha enganyat,
odïo les nacions.
Vine cap a mi aviat,
demana mil perdons.

El cos em tremola,
estimat meu,
els teus fills no volen...
aquest comiat teu.

Comentaris

Afegir comentari

Cançó de ràbia i dolor[Ofensiu]
Unaquimera | 15-06-2008 | Valoració: 10
He entrat per curiositat ( pel títol, per l'absència de comentaris fins ara... ) i he trobat aquest poema que m'ha semblat, des del començament, una cançó:
m'ha semblat, fins i tot, sentir la melodia... i la veu que en lloc de llegir els versos els canta mentre clama i gemega, amb una barreja d'ira continguda i de dolor expressat entre les dents serrades, amb el gest derrotat.

Interessant, la teva creació, la meva descoberta!

T'envio una abraçada que no és de cap manera un comiat,
Unaquimera

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >