Cercador
PELL PRIMA
Un relat de: Antonio Mora VergésEn català tenim una expressió ‘ tenir la pell molt prima’, que res te a veure amb la qualitat – bona o dolenta – de la nostra epidermis. Diu i vol dir, que hi ha moltes persones – cada vegada més – que tenen una baixa tolerància a la critica.
Fa molts anys que volto per aquest país nostre, i en masses ocasions el que veig mereix un comentari crític. Generalment els destinataris son les AUTORITATS que ho no fan la seva tasca, o la fan de forma maldestra. En alguna ocasió esmento també, als brètols, vàndals i altres tribus modernes perquè contràriament fan massa bé la seva tasca destructiva – sovint per l’omissió del deure de control del qui l’hauria d’exercir- , i molt escadusserament a les persones i/o associacions que desenvolupen – voluntàriament - tasques de protecció del patrimoni, i únicament quan les seves accions i/o omissions limiten o dificulten el lliure accés al bé presumptament protegit.
També a mi en ocasions m’arriben comentaris crítics, alguns els valoro com justos i altres em semblem excessius i/o desproporcionats; en un i altre cas però, el silenci sempre és la millor resposta. Això sense perjudici d’esmenar-me si estimo que hi ha motiu per a fer-ho – que sempre n’hi ha -, oi ?.
A ningú – tampoc a mi – li agrada rebre critiques, però son del tot inevitables quan ens relacionem amb la resta del món, no som, recordar-ho és una obvietat, una moneda de 2€ que de ben segur agrada a tothom.
Només hi ha un remei eficaç davant d’aquesta ‘patologia’, la paciència, - no hi ha mal que cent anys duri - , la resignació – un dia o altre això ens passa a tots - , i l’acceptació – sempre, sempre, en les critiques hi ha una part [ gran o petita ] de raó, ho hem de saber esbrinar, i modificar en conseqüència les nostres accions futures.
Fa molts anys que volto per aquest país nostre, i en masses ocasions el que veig mereix un comentari crític. Generalment els destinataris son les AUTORITATS que ho no fan la seva tasca, o la fan de forma maldestra. En alguna ocasió esmento també, als brètols, vàndals i altres tribus modernes perquè contràriament fan massa bé la seva tasca destructiva – sovint per l’omissió del deure de control del qui l’hauria d’exercir- , i molt escadusserament a les persones i/o associacions que desenvolupen – voluntàriament - tasques de protecció del patrimoni, i únicament quan les seves accions i/o omissions limiten o dificulten el lliure accés al bé presumptament protegit.
També a mi en ocasions m’arriben comentaris crítics, alguns els valoro com justos i altres em semblem excessius i/o desproporcionats; en un i altre cas però, el silenci sempre és la millor resposta. Això sense perjudici d’esmenar-me si estimo que hi ha motiu per a fer-ho – que sempre n’hi ha -, oi ?.
A ningú – tampoc a mi – li agrada rebre critiques, però son del tot inevitables quan ens relacionem amb la resta del món, no som, recordar-ho és una obvietat, una moneda de 2€ que de ben segur agrada a tothom.
Només hi ha un remei eficaç davant d’aquesta ‘patologia’, la paciència, - no hi ha mal que cent anys duri - , la resignació – un dia o altre això ens passa a tots - , i l’acceptació – sempre, sempre, en les critiques hi ha una part [ gran o petita ] de raó, ho hem de saber esbrinar, i modificar en conseqüència les nostres accions futures.
Comentaris
-
opinions i valoracions[Ofensiu]ales de foc | 26-07-2011 | Valoració: 9
jo crec que sempre hem de ser positius i valorar, indistintament, si l'opinió ha estat bona o dolenta sobre la nostra acció o el nostre pensament, que sempre treus una lliçó d'una crítica. Aprendrem a fer-ho millor o a callar o a reaccionar enfront una determinada situació. I evidentment si la crítica és bona, ens enriquim i millorem en tots els aspectes.
una abraçada literària
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431545 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ