PATRÍCIA

Un relat de: jomagi

La nostra filla Patrícia nascuda discapacitada amb ceguesa i sorda-muda; està confinada en la seva residencia junt amb altres companys i companyes.

Fa set setmanes, més de cinquanta dies!... que no podem treure-la els caps de setmana per abraçar-la, besar-la i sortir a passejar, dinar a Cal Manel, anar al parc i per la nit entre riures, escridadisses i abraçades dormir-se a casa en el seu llit curull de nines i el seu osset vell i preferit.

Però ara ella està desficiada, pertorbada i estranyada dins del seu món ple de foscor...

L’aldarull presencial i gojós dels del centre de dia ha desaparegut per imperatius sanitaris... Ara sols resten en la immensa residencia mig buida els vint-i-cinc usuaris profunds.

Avui la seva mare si ha arribat per que li entreguin mitjançant una cuidadora, l’osset de peluix perfumat amb l’habitual Lancôme d’ella pel davant i el meu Guy Laroche pel rere.

Ens han dit que ha fet un xiscle rialler sols ofegat per la dolça llana de l’osset.

Sap que no està oblidada i que prompte estarà amb nosaltres llargs i infinits caps de setmana !...

Mai havíem interioritzat amb tant desesper el poema de la vaca cega d’en Maragall com en aquests maleïts dies durs i tristos; “...amb un gest tràgic parpelleja damunt ses mortes nines...”

Abril 2020.

Comentaris

  • Molt cert !!!!![Ofensiu]
    Gardenia | 05-05-2020 | Valoració: 10

    Jomagi, estem amb vosaltres, ja que tenim una situació molt similar.
    Ànims i endavant
    Tot anirà bé!!!

  • Osset de peluix.[Ofensiu]
    Nil | 04-05-2020 | Valoració: 10

    El teu relat Patrícia, bonic nom, m'ha fet tornar als primer anys de la meva jovenesa en que em caigué a les mans un llibre que fou tota una revelació per amí: El teu nom és Olga, d'en Josep Maria espinàs. Llibre en qual parla de la que fou la seva filla, L'Olga , una noia de disminució intel·lectual, tal com deia ell. Jo, llegint amb el cor el que dius al teu relat, em fico a la teva, la vostra, pell... I puc imaginar la incertesa i el patiment que esteu passant. Però no dubto pas que l'osset de peluix que li heu fet a mans, amorosit amb la vostra estima constant i permanent, li serà de gran ajut i suport en aquest dies de confinament. Salut i un petó d'afecte per a la Patrícia. Nil.

  • no admès a concurs[Ofensiu]

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.
    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Clicar a la pestanya sense voler concursar complica la feina dels qui fan l’esforç de dur un cert ordre en els relats presentats, és per això que us agraïm que ho tingueu en compte per a propers relats que desitgis publicar, la pestanya del concurs sols per a relats a concurs.
    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Trist, però real[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 30-04-2020 | Valoració: 8

    Aquests dies entre reflexions i valoracions he decidit que quan tot això s'acabi faré una de les coses que sempre he volgut fer: aprendre el llenguatge dels signes i llegint aquest relat no tinc cap dubte que la decisió és encertada.
    Molta força, que tot s'acabarà aviat.
    Una abraçada
    Neus

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: