Cercador
Passejant per la platja sobre rodes
Un relat de: annah- Compartir:
La brisa del mar m'embriaga. És una llàstima no poder veure'l més sovint perquè em fascina. M'agradaria poder descriure el què sento i el què veig en un paper, o si més no poder-ho dir en veu alta, però més impossible: no puc coordinar els meus moviments i espasmes, ni tan sols per parlar.
Aquesta passejada em fa sentir més viu. És com si no tingués cap mancança i pogués gaudir de tot el què gaudeix la gent "normal"? La gent amb qui amb creuo per carrer i que em vigila amb pena o a vegades fins i tot amb angúnia.
Però jo he après a passar per alt aquestes reaccions perquè sé que els qui de veritat m'importen, m'estimen tal com sóc: la meva família i els meus amics, en especial la Laura, la noia que em cuida i gran amiga meva, amb qui ara passejo.
La Laura, metre empenta la meva cadira de rodes, em pregunta si vull anar a passejar pel port. Jo li faig que sí amb els ulls i ens dirigim cap allà.
Algunes barques pesqueres arriben i descarreguen el peix. M'encanta aquesta olor!
Més endavant un iot atraca i de l'interior en surt una parella agafats de la mà´.
-Quan sigui rica me'n compraré un i donarem la volta al món. Què et sembla, Pep? -bromeja la Laura.
Li somric.
Tot passejant, ens en tornem a la platja. La Laura frena la cadira de rodes poc abans d'arribar a la sorra i s'asseu al meu costat, al terra.
Es fa tard i el sol comença a adquirir un color ataronjat. Una brisa suau em fa estremir.
-Tens fred Pep?
Li faig que sí amb els ulls i em posa un jersei.
-Que vols que tornem a casa?
Li dic que no amb els ulls.
M'agafa la mà i l'acarona suaument mentre llegeix el meu rostre.
-T'agradaria venir més sovint, oi?
Li somric tot assentint.
-Vindrem més sovint, t'ho prometo.
Ens quedem quiets una bona estona, observant el mar, les gavines, el sol... una postal increïble.
Comentaris
-
En bona companyia[Ofensiu]Unaquimera | 29-09-2008 | Valoració: 10
Un relat tendre, sensible i serè, escrit amb una prosa clara, que compon una bella postal.
El missatge arriba net, sense entrebancs, a la lectora, que ho recull i ho fa seu.
Ja veig que ets capaç de trobar la inspiració en fonts poc habituals...
Estic d'acord amb tu quan dius que les persones amb alguna discapacitat possiblement viuen amb més intensitat que d'altres amb totes les possibilitats al seu abast.
Si em permets l'oferiment, t'invito a llegir un relat meu molt breu que crec que t'agradarà i que podràs entendre perfectament, des de la teva sensibilitat: es tracta de Desitjos des de l'obscuritat i només has de clicar damunt les lletres blaves per anar-hi; si ho llegeixes, espero que t'agradi!
T'envio una abraçada bona i m'acomiado fins la propera,
Unaquimera
-
Gran sensibilitat digna de reconeixement![Ofensiu]Bonhomia | 06-09-2008 | Valoració: 10
Una postal increïble la que has dibuixat tu amb aquest escrit!
Moltes persones no ens adonem de que les malalties cròniques poden arribar a ser terribles. Per sort, allà on hi ha pau, una pau com la que tu descrius, que hauria d'estar per tot arreu però que, malauradament, no és així, s'hi pot ajudar, es pot col.aborar, es pot donar dignitat, i felicitat, sobretot felicitat, a persones que tenen "discapacitats" i que, tal com tu dónes a entendre, és una llàstima que hi hagi persones que se les mirin amb pena, perque aquesta pena no contribueix a res, ben al contrari, no són persones per sota de les altres, sinó per sobre espiritualment.
T'ho diu una persona que pateix esquizofrènia.
Ara tinc espasmes musculars, i em sento observat per la gent del carrer. Trobo ridícul que aquesta gent, que no pinta res a la meva vida, m'hagi d'observar al no poder caminar normalment, això em fa sentir incòmode.
Un relat molt solidari!
Felicitats per la teva gran sensibilitat, annah!
Sergi -
!Et seguire llegint.[Ofensiu]jos monts | 05-09-2008
Un relat ple de tendresa.
Ells malgrat les seves mancances, poden ser tan feliços o més que aquells que ho tenen tot.
Felicito a totes les persones acompanyants, que gracies a ells, fan que se sentin integrats.
La meva votació és un 10 per a tos ells.
No deixis la música, ella et donarà unes pautes, una comprensió + sensibilitat per poder ser més humà.
l´Autor
88 Relats
325 Comentaris
115047 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72