PASSEJADA

Aparquen el vehicle fora de la meva visual detallada i només sento la veu de l’home. M’atrau la parla i proximitat i després el veig i la veig a ella. Vestit lleuger estampat de flors i minimalista, sandàlies brillants i una pell d’estiu aprofitat. Cabell curt i negre. Maleter alçat i minuts de paraules creuades. Quan els torno a divisar junts, han canviat la vestimenta tots dos i marxen de caminada, intueixo que llarga pels preparatius. Res més.
A les dues hores i deu minuts, escolto la veu seca de l’home comentar-ho, apareixen de nou cap al vehicle que els tornarà a casa suposo. Ella no sembla de bon humor per les paraules que vessa. D’arribada al cotxe ella demana tovalloletes que les trobarà a la guantera. Tota ella va de negre menys el calçat esportiu de coloraines vives. S’asseu a la vorera nova a tocar del darrera del cotxe que retorna al maleter obert. Es descalça lentament i inicia un ritual d’eixugar-se els peus amb una tovalloleta. Ben nets, humits i frescos. Ell va fent també amunt i avall mentre atén una trucada de contestador. Asseguda encara, descansant, es calça les sandàlies planes i brillants. Una nova tovalloleta acarona les pròpies aixelles al ritme d’algun comentari de referència i negatiu sobre desodorants. S’alça dempeus al darrera el vehicle, de cara al maleter i puc veure la silueta que la sosté. Sembla sobre la quarantena i ben posada. Es treu la samarreta negra del damunt i remena alguna cosa. Duu uns sostenidors esportius i creuats negres també. Ell contrasta amb el seu moviment continuat mentre denoto es va canviant de roba a sotragades i sense tovalloletes. Ara ella amb un gest que a mi em sembla sensual s’allibera dels sostenidors esportius negres pel cap sense recança. El seu dors de pell morena i regular parla de sol i de platja. Apareixen a les seves mans uns altres sostenidors d’encaix del color de trencat i mira d’encarar-los en un moviment suspès a l’aire. Només s’entorna mínimament amb el gest sensual que pertoca per no veure res de res i se’ls col·loca. Segueix oferint l’esquena mentre ell no para quiet, de la porta del conductor oberta, al darrera al costat d’ella, a donar la volta al vehicle per l’altre costat, tot absent de la presència de la noia sembla. Ella va a la seva i es treu els pantalons curts de mallot negre també. Curosa els plega i els desa. Floreix l’estampat acolorit d’uns calcetes que dibuixen un darrera bonic i ferm. I es mou calçada amb les sandàlies. Es mou cap a la porta també oberta, de l’acompanyant. La seva. Torna cap al maleter, ara de cara, amb roba a les mans. El vestit potser. La quarantena ben posada queda certificada en una imatge fora de lloc. S’ocupa, d’esquena altra vegada, a aplicar-se desodorant a les aixelles mentre diu alguna paraula que es perd. Ell torna a parlar sol o amb un mòbil invisible absolutament aliè a la seva companya. Es paralitza l’ambient quan la noia desimbolta em sorprèn traient-se les calcetes lentament, plegant-les i desant-les també mentre llueix un darrera arrodonit i uniforme de color. Després una nova tovalloleta abans no, unes calcetes de color trencat més petites que les florides, amaguin la porció de pell corbada. S’entorna conjuntada i neta cap a la seva porta oberta d’acompanyant lluint un caminar elegant, per en un instant desfer el camí tot posant-se unes arracades, pel moviment a la tornada. Segueix la imatge present i detallada en roba interior per un espai de temps que es fon en el petit sospir d’un vestit lleuger estampat de flors i minimalista que llisca pel seu cos. I ell sense badar boca s’asseu al volant i espera. La meva renovada passejada esdevé una seqüència de somni.