Passatger del temps en el meu temps

Passatger del temps
en el meu temps.
Camino malament per
sabates malgastades
o donades d'un costat.
M'aturo a la font del pensament
i en bec unes paraules.
M'assec i paladejo el moment.
Em poso una mica de terra
a les meves mans i en respiro
les seves arrels. Tinc mig
bitllet de vida estripat
a la butxaca, passatger
entre passatgers. Llogater
de vida amb contracte provisional.
Amb la mirada potser cansada
però tranquil·la, ressegueixo
els meus paisatges mentals,
ara prat, ara riba, ara mar
ara rosa i espiga. Lluna
trista, lluna de vida. Nit
i les estrelles al coixí. El sol
i la set del camí.


Viure és un crit, i el silenci
és ser feliç.
Avui no s'acaba ni comença res
només canvia un número
al calendari inventat pels homes.
Les petites i les grans ferides
seguiran obertes, la sang
em tacarà el poema.
I a la camisa a l'alçada del pit
hi quedarà sempre la sang
que un dia m'omplia el cor
que em semblava que era infinit.

Seguiré tenint fred als peus,
i la mirada com un arbre
sense fulles i la set que
no calma cap font.
Les flames del meu foc
tindran un caliu de cendra.
La son serà una constant vital.
El dormir un repòs per poder seguir.
La primavera tornarà
a obrir flors, l'aigua serà
neta i clara, l'estiu escalfarà.
El fre de l'hivern ens farà
perdre el tacte, el cor
no tindrà abric...
El fred em clivellarà els llavis,
hi haurà temps pel diàleg
i pels que sempre fugen d'estudi.


Avui no canvia res, la mateixa
clau m'obrirà la porta.
La nit tindrà el far
que m'orienta a port.
La barca necessitarà rems.
I per estimar caldrà
somriure i plorar...
El poema serà guardat o estripat.
Les campanades anunciaran
un cant d'enyor...
Els ocells volaran de dos en dos.
Les gavines seguiran buscant el peix
quan les barques arriben a port.
Una dona i un home s'enamoraran
i canviaran amb la flor o
perdran bous i esquelles.
Les fotografies aniran perdent color.
Els dies potser seguiran tenint
vint-i-quatre hores.
Hi haurà els que segueixen
tenint la paella pel mànec...
Seguirem portant fills al món,
i els seguirem robant la
innocència que és la seva
gran riquesa...


Caminarem coixos d'humilitat.
Tot ho basarem en preu i diners.
Seguirem fabricant armes i venent-les.
Els exèrcits seguiran sent
sinònim de mortaldat per
al poble, i ens ensenyaran les
armes per un record de por....
El cel potser seguirà sent blau,
la sang vermella i les llàgrimes
tindran gust de sal.
Un cop de puny serà un cop de puny.
Brindarem amb cava malgrat
que ens treguin la copa
mentre la tenim a les mans.
S'acaba aquí i prou...



onatge