Parlant amb Confuci

Un relat de: L. M. Antich
“ Si em fos possible perdonar, no hauria oblidat que ella no va tenir temps per mi, que ell no em va dir tota la veritat, que els uns em van mostrar una cara quan en tenien dos i que els altres van venir per interès. Si em fos possible perdonar, no hauria oblidat la meva persona. ”

I el Mestre respongué: “ Les nostres faltes ens defineixen i ens permeten conèixer les nostres qualitats ”.

“ No és qüestió ni de perdonar ni d’oblidar, oi? ”

I el Mestre digué: “ Quan vegis a una persona honrada, procura imitar-la. Quan vegis a una persona que no és honrada, examina’t a tu mateix. ”

“ Com puc estudiar el gènere humà? Quin és el secret del teu coneixement? ”

I el Mestre va revelar: “ Si em poses en companyia d'una persona a l’atzar, sempre m’ensenyarà quelcom. Les seves qualitats seran un model i els seus defectes, una advertència. ”

Dit això, va marxar.

Comentaris

  • Per molta filosofia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-04-2011 | Valoració: 10

    ...que hi hagi en les paraules de Confuci, quan una persona ha estat traïda i enganyada, la paraula "perdó" tarda en apareixer. La vida dona moltes lliçons, bones i dolentes, les aprens o no, però tenir la serenitat de Confuci pot portar més d'una vida.
    Una abraçada i benvingut/uda a relats.

  • Un exercici interessant[Ofensiu]
    iong txon | 05-04-2011 | Valoració: 10

    …aquest de fer parlar els savis del passat. És una bona manera de fer divulgació dels seus ensenyaments i suposo que per aventurar-s'hi cal conèixer molt bé el seu pensament. Un diàleg breu però sucós. Segur que donaria per més, pot ser per un segon relat? L'esperaré encuriosit.

l´Autor

Foto de perfil de L. M. Antich

L. M. Antich

2 Relats

2 Comentaris

1390 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00