El pacte del penya-segat

Un relat de: L. M. Antich
-He viscut tots aquests anys intentant oblidar-ho però no ho he aconseguit. El record de les nostres accions m’ha perseguit de manera implacable. Amb el suïcidi de la meva filla gran, la vida m’ha tornat la jugada.

-Montse, controla’t o perdràs els nervis. Era un joc, un pacte fictici entre tres adolescents que no estavan disposats a viure la vida adulta perquè no volien acabar com els seus pares. No podíem imaginar que la Laia saltaria. Vam fer bé en no revelar el que havia passat realment.

-Tu sabies que la Laia s’ho havia pres seriosament però em vas fer creure el contrari. I jo vaig decidir empassar-m’ho encara que, en el fons, sospitava que no era veritat. Erem inseparables! La Laia era la teva xicota! I després de la seva mort tu i jo…

-La Laia sabia que era un joc però va voler saltar del penya-segat. El que va passar entre tu i jo després de la seva mort va ser normal. Tots dos estàvem molt afectats. Poc després, les nostres vides van seguir camins separats. Acostuma a passar. Per què vols parlar sempre del mateix? Hauries d’ocupar-te de la resta dels teus fills i deixar-me en pau. Potser tu, amb les teves cabòries, has provocat la mort de la teva filla. I pensar que jo no he pogut gaudir de la benedicció de tenir descendència!

-Ets insensible, cruel i un gran manipulador, Ricard. No et tornaré a trucar mai més però deixa’m dir-te una cosa. La meva filla era filla teva també. I ara desapareixeré de la teva vida com tu vas fer de la meva en el passat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de L. M. Antich

L. M. Antich

2 Relats

2 Comentaris

1389 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00