Cercador
El pacte del penya-segat
Un relat de: L. M. Antich-He viscut tots aquests anys intentant oblidar-ho però no ho he aconseguit. El record de les nostres accions m’ha perseguit de manera implacable. Amb el suïcidi de la meva filla gran, la vida m’ha tornat la jugada.
-Montse, controla’t o perdràs els nervis. Era un joc, un pacte fictici entre tres adolescents que no estavan disposats a viure la vida adulta perquè no volien acabar com els seus pares. No podíem imaginar que la Laia saltaria. Vam fer bé en no revelar el que havia passat realment.
-Tu sabies que la Laia s’ho havia pres seriosament però em vas fer creure el contrari. I jo vaig decidir empassar-m’ho encara que, en el fons, sospitava que no era veritat. Erem inseparables! La Laia era la teva xicota! I després de la seva mort tu i jo…
-La Laia sabia que era un joc però va voler saltar del penya-segat. El que va passar entre tu i jo després de la seva mort va ser normal. Tots dos estàvem molt afectats. Poc després, les nostres vides van seguir camins separats. Acostuma a passar. Per què vols parlar sempre del mateix? Hauries d’ocupar-te de la resta dels teus fills i deixar-me en pau. Potser tu, amb les teves cabòries, has provocat la mort de la teva filla. I pensar que jo no he pogut gaudir de la benedicció de tenir descendència!
-Ets insensible, cruel i un gran manipulador, Ricard. No et tornaré a trucar mai més però deixa’m dir-te una cosa. La meva filla era filla teva també. I ara desapareixeré de la teva vida com tu vas fer de la meva en el passat.
-Montse, controla’t o perdràs els nervis. Era un joc, un pacte fictici entre tres adolescents que no estavan disposats a viure la vida adulta perquè no volien acabar com els seus pares. No podíem imaginar que la Laia saltaria. Vam fer bé en no revelar el que havia passat realment.
-Tu sabies que la Laia s’ho havia pres seriosament però em vas fer creure el contrari. I jo vaig decidir empassar-m’ho encara que, en el fons, sospitava que no era veritat. Erem inseparables! La Laia era la teva xicota! I després de la seva mort tu i jo…
-La Laia sabia que era un joc però va voler saltar del penya-segat. El que va passar entre tu i jo després de la seva mort va ser normal. Tots dos estàvem molt afectats. Poc després, les nostres vides van seguir camins separats. Acostuma a passar. Per què vols parlar sempre del mateix? Hauries d’ocupar-te de la resta dels teus fills i deixar-me en pau. Potser tu, amb les teves cabòries, has provocat la mort de la teva filla. I pensar que jo no he pogut gaudir de la benedicció de tenir descendència!
-Ets insensible, cruel i un gran manipulador, Ricard. No et tornaré a trucar mai més però deixa’m dir-te una cosa. La meva filla era filla teva també. I ara desapareixeré de la teva vida com tu vas fer de la meva en el passat.