Cercador
Paratges incerts
Un relat de: focdegel- Compartir:
Robarem als carrers els seus noms de flors absentes,
i caminarem pels indrets ebriagant-nos de les olors
que impregnaren la memòria d'aquests racons.
Encendre'm espurnes de records quan d'aquí
uns anys, potser, tornem per aquests camins
i devallin sobre nostre les gotes d'una pluja
que contindrà essència de melanconia.
Però avars com sóm, pretendre'm fer-nos
nostres aquests paratges, i quan els recordem
en fotografies caurem en la temptació de tractar-los
com espais que només podràn existir si tu i jo hi sóm.
Comentaris
-
potser sí...[Ofensiu]Capdelin | 10-07-2006
que els llocs, paratges i paisatges... són llocs morts, natura morta... només tenen vida quan algú hi passa per ells deixant un tros de la seva vida i viu eternament en el seu record.
Una abraçada -
Magnífic[Ofensiu]tramuntana | 09-07-2006 | Valoració: 9
La part que més m'ha agradat ha sigut aquesta:
-"... i quan els recordem
en fotografies caurem en la temptació de tractar-los
com espais que només podràn existir si tu i jo hi sóm."
Hi ha coses que només existeixen per aquells que les han viscudes apasionadament.
M'ha fascinat el poema, felicitats.
P.D: Per cert, la teva biografia m'agrada molt també! M'ha sobtat el que diu en Joan Margarit:
- "...Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
Molts petons! ets egueixo llegint!
Laura^^
l´Autor
44 Relats
48 Comentaris
38578 Lectures
Valoració de l'autor: 9.23
Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?""Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]
El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel