paranoia en un dia núvol (22-3-05)

Res del que sents és real.
La felicitat és instantània i els teus sentiments s'esvaeixen en qüestió de segons.
Res és el que sembla i tot canvia passant per la teva mirada subjectiva, que es transforma cada minut segons el teu estat d'ànim, que varia sempre, sense ser-ne conscient, sense poder evitar-ho ni controlar-ho.
T'afecta, no hi pots fer res i ja no saps com prendre-t'ho.Intentes solucionar les coses o si més no alleugerar-les, però sovint és inútil i surt malament. Tot empitjora i et sents fatal. No t'entenen i et fan sentir com una merda pel simple fet de no ser com ells, de no poder acceptar tot el què et passa i no t'agrada, i intentar canviar-ho per ser, encara que sigui per uns instants, feliç, tot i que saps que durarà poc i que sempre tornarà el dolor i la pena que ja no saps com fer fora. Sempre igual. Tot segueix com sempre i el món continua donant voltes. Res ni ningú s'atura. Ningú escolta i tothom està centrat en la monotonia i la rutina. No els importa i no es senten malament. creuen que per tenir la vida com la de tothom són feliços i estan resignats a renunciar als seus somnis, aquells somnis i desitjos que de petits tots tenien, i que amb el temps han oblidat per donar pas a la família, la feina, els nens, la casa. No hi pensen, i és com si una força de tracció els atrapés en un cercle que mai canvia. Tot està bé, però tu només penses en plorar i en no arribar a ser com ells. Somnies que algú t'entengui i no et prengui per boig, però en aquest món... no s'ha d'estar boig per a seguir somniant?