Antics records

Un relat de: dark_brightness

Perquè aquesta impaciència que s'apodera de tots nosaltres?

Què se n'ha fet de les llargues passajades sols a la nit, sentint el fred a cada racó del cos, que lentament es va gelant i va perdent els sentits?

Fent un cigarret, ajornant el moment de tornar a casa, on desitjaràs escapar de tot i tancar-te en la intimitat de la teva habitació, amb aquella olor tan especial i tranquilitzadora que t'envoltarà, i sentiràs els acords d'aquella canço que t'ajudi a deixar anar els sentiments amagats durant aquell llarg dia.

Desitjos i sentiments experimentats al cotxe, tornant un diumenge al vespre d'un cap de setmana que es diferencia dels últims perquè no ha tingut res d'especial.

Una pel·lícula t'ha fet plorar, i una novel·la t'ha fet recordar sensacions no prou velles com per haver-les superat.

Saps que has pensat massa en ell, que no te'l pots treure del cap i que, tot i voler evitar-ho, et fereix lentament...

Comentaris

  • i mes records...[Ofensiu]
    pelopinxu | 08-11-2006 | Valoració: 10

    Hi ha coses, bones i dolentes, que quan no estem gaire bé tendeixen no se per qué a quedar-se en la nostra memòria.
    No es dolent mirar enrere si tens el cap fixe endavant. Camina amb passos ferms i decidits i no deixis mai que res i ningu et faci tremolar.
    Petunets tendres