Cara a les estrelles

Tomba't a l'herba,
tard, a la nit.

Un parell de fanals
il·luminen les darreres passes
dels que ja tornen a casa.

Tu respires, tanques els ulls,
i les veus:
les estrelles.
Dins el teu cap
només hi ets tu,
però te les imagines.

Saps com són i com brillen,
i les sents caure sobre teu,
donar-te forces,
ajudar-te a lluitar i a trobar les respostes.

Sempre hi són quan les necessites,
mai et donen l'esquena,
mai t'abandonen.

Et sents xafat i marejat,
però t'estires,
les contemples,
les memoritzes,
i quan requereixes la seva ajuda
sempre pots recordar-les.

-Quina pena que la gent no les valori-penses-
Però ells s'ho perden, així són totes per a mi.