Cercador
L'escut inconscient
Un relat de: dark_brightness- Compartir:
Jo no sóc així.
Em sento dèbil i fràgil, com si en qualsevol moment una paraula o una mirada em pogués trencar a bocins.
Què puc fer?
L'únic que se m'acut és amagar-me sota una personalitat que potser no és la meva, o atacar els altres per no sentir-me tan petita i desprotegida.
A vegades a costa d'estar jo millor acabo ferint als altres, a persones que estimo i m'aprecio, i aleshores sé que es senten com jo no vull sentir-me.
En aquests moments jo també estic malament, em sento bruta i dolenta...
no hi ha cap maneta de defensar-nos sense ferir?
Comentaris
-
sigues forta[Ofensiu]pelopinxu | 08-11-2006 | Valoració: 10
Has de mirar-te al mirall i recordar-li a la spersona que hi vegis que no et deixaràs trepitjar per ningu. La vida acaba sent un gran teatre en el que tots hem d'actuar alguna que altra vegada... no deixis que altres persones et vegin feble, se n'aprofiten i t'esclafen encara mes... em tens aqui sempre, no et penso deixar caure
-
ei![Ofensiu]_shamandalie_ | 16-12-2005
és precios, m'he trobat amb el teu títol i la teva introducció i realment m'ha captat la curiositat =Pi res tu, he llegit i m'encanta, es molt curtet però molt inteens :P però no t preocupis, suposo ke tothom te males epokes.. jo a vegades tb me sentit mol fràgil i molt petiteta i molt impotent.. xo no et rallis massa si de kas oki? sigues feliç :P
petunikuuuuuuuuu!! :P
