On és tota aquella gent ?

Què trist és avui el Carmel
amb els balcons i les finestres tancades
per evitar la pols dels rancors
i dels odis que volen pels aires.

Es trist veure com s'ha enfonsat
el barri i més encara, sense saber avui,
¿quina és la causa de totes
les causes? vull dir, la primera causa.

Oh trist Carmel ! que vius
moments difícils veient volar
sobre els caps, els esparvers,
els llops i guilles, mentre els
conills grossos s'amaguen al cau.

Han enfonsat l'esperit del Carmel,
li han tret l'ànima, la litúrgia social
sense combat ni batalla, desfet per la por,
la divisió, l'angoixa i la desesperança.

La gent d'aquest barri històricament
reivindicatiu potser ha envellit,
com els barris d'auto construcció
que no es van acabar de fer ni l'acabaran.

Trobo a faltar aquells que van fer
l'assentament a, Pantà de Tremp,
Pastrana, Jadraque, Trillo, Sacedón,
Sigüenza, Cifuentes, i van fundar
aquesta part del Carmel,

Aquells a qui van donar el dret
de batejar carrers amb noms dels pobles
d'on procedien. ¿A on és ara aquesta gent
quan el Carmel s'enfonsa?

Es clar, ja s'han fet grans i amb ells
s'ha perdut la "marca" dels temps difícils,
cases fetes amb les mans i la suor al cos.
L'ensenyança de marca s'ha perdut.

No hi han llençols blancs de rendició
als balcons, però tampoc banderes
vermelles ni gent aixecant el puny.
Solament queda la tristor, el rancor i
un futur incert, subvencionat amb fum.