On el mar no és de ningú

Un relat de: rautortor

On el mar no és de ningú
[Nadala trista]

Improvisada i fràgil, la barca trontollava
plena a vessar d’esperits enlluernats
per quimeres vestides d’esperança.
Venien del sud, de més enllà del mar nostrat,
d’on no somriu la primavera.
Un nou Enees, ara bru, amb Creüsa prenys,
cercaven l’edèn garantit pels oracles.
Necessitaven confiar en déus i paradisos
malgrat la manca d’evidències.

A mitjanit i on el mar no és de ningú
la jove mare infantà entre les dones,
sota la llum minúscula i titil·lant
d’un cel egòlatra i gasiu de claror.

Pell a pell, mare i nadó, ploraren d’alegria.

Casualment, després del natalici
un feix d’estels fugaços solcà la volta celeste.
Els més joves, llavors, començaren a cantar
com tocats per una alenada encoratjadora.
Els uns creien haver vist lluminàries a l’horitzó,
d’altres, haver sentit fressa de motors,
d’altres, haver notat...

De cop i volta, rere un banc de calitja
l’ull escrutador d’un llagut de pesca
dibuixà sobre el llenç humit de la boira
el somrís d’un arc de sant Martí.

Comentaris

  • Molt encertat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2019 | Valoració: 10

    Preciós poema que dibuixa la opció de que el mar no és de ningú, és de tots i per a tots.
    M'ha agradat com ho exposes amb tanta sigularitat i molt ben compost.
    T'invite a les meues lletres quan pugues i tingues temps.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • No perdem l'esperança[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-01-2019

    És curiós, quan es tracte de pesca, de definir territoris o de guerres; no queda ni un trosset de mar sense amo. Però quan es tracta de vides humanes cercant un món millor per viure, llavors el mar no és de ningú, com molt bé dius.
    Fa esborronar l’escena a la que magníficament dones vida amb les teves paraules. I fa doblement estremir perquè no serà la primera, ni la segona vegada que una dona pareix en una pastera d’aquestes. S’ha d’estar molt desesperada per embarcar-se a punt de parir, pensant que arribaran a un edèn que no existeix. O potser sí que hi és, però ja té amo, i l’amo el vol per a ell només.
    És trist i preciós a la vegada el teu poema. Parir sota els estels, la mare i el petit plorant d’alegria pell a pell... Són escenes colpidores d’un pessebre modern. I acabes amb esperança. Sí, esperança per a aquest pobres nòmades i esperança per l’ésser humà en general, potser encara no està tot perdut.

    Bon any, rautortor, ple de salut i escrits.

    (Per cert, impressionants les dues fotografies que adjuntes.)

  • fotografia de Juan Medina[Ofensiu]
    rautortor | 16-12-2018




    Fotografia de Juan Medina

  • Fotografia[Ofensiu]
    rautortor | 15-12-2018



    Fotografia de Massimo Sestini

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 15-12-2018 | Valoració: 10

    El publicarem al NADAL DE CONTE

    És una visió molt actual del Nadal,

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

143 Relats

490 Comentaris

83686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.