Oli de roca

Un relat de: Severí

Avui són les crisis de l'Iraq i Veneçuela, la crisi de la petrolera russa Yukos i el terrorisme internacional, ahir era el conflicte palestino-israelià i la Guerra del Golf, i demà potser serà la successió monàrquica a l'Aràbia Saudita. Sempre hi ha excuses per explicar l'augment de preu del petroli, tantes com permet la imaginació humana. Però el ben cert és que aquestes excuses només busquen amagar, darrera un teló conjuntural i senzill, un rerafons estructural, de gran abast i molt més complex.

Perquè no cal oblidar que les reserves de petroli cada cop són més escasses. Alguns en fixen el defalliment d'aquí a vint anys, d'altres els donen cinc dècades de vida, els més optimistes ho allarguen una mica més... Al ritme que consumim és impossible que hi hagi petroli per a tots a mig termini, i més si tenim en compte el ritme imparable de creixement de la Xina, un país que supera els mil milons d'habitants.

També s'ha de tenir en compte que els preus pugen perquè n'hi ha uns quants que es dediquen a especular amb l'or negre, a treure'n el màxim rendiment en situacions d'incertesa i crisi mundial. Com més mal dades van, més car ofereixen el producte, al·legant el perill que els suposa produir-lo, distribuir-lo o comercialitzar-lo. No hi ha res com jugar la carta de la por per decantar la partida a favor seu.

A més, si a aquests dos factors s'hi afegeix la manca d'alternativa a l'oli de roca com a font energètica, la cosa pren unes dimensions, pel cap baix, apocalíptiques. Com funcionaran les nostres fàbriques, les nostres calefaccions, els nostres cotxes, camions, tractors, excavadores, avions o autobusos en cas d'esgotament del producte? Molta gent no se n'adona, però suposa un risc molt gran, immens, bastir una societat sobre els fonaments del petroli. En qualsevol moment els fonaments es poden convertir en un sorramoll que pot engolir tot un país cap al fons.

Tots aquests són problemes estructurals, de gran calado, com dirien en castellà. I a problemes estructurals, el millor que es pot fer és aplicar solucions igualment estructurals. Que falla el petroli? Doncs busquem energies alternatives. Invertim en energia eòlica, solar, o en la derivada de la fusió d'uns fesols, un pam de botifarra negra i un bon raig d'oli d'oliva -de més verdes en maduren. Que no podem fer rutllar els vehicles amb gasolina? Doncs fem-ne d'elèctrics, home, que no costa res!

Aquest últim aspecte exemplifica a la perfecció un dels disbarats més grossos dels temps que corren: les patents de molts ginys que funcionen amb energies diferents i a la llarga qui sap si més barates que l'oli de roca estan en mans d'empreses petrolíferes. O sigui, que en aquest món hi són per a fer quartos i només per a fer quartos. I quan no puguin passar per més i se'ls buidi la bossa -de petroli-, ja es cuidaran de posar al nostre abast, vehicles que funcionaran, si cal, amb l'energia derivada de la fotosíntesi vegetal. Si arriba aquest dia, serà una gran notícia per al medi ambient, però no dubteu que seran elles qui vendran les plantes.

Comentaris

  • Hi ha projectes d'investigació que no interessen[Ofensiu]
    brumari | 20-08-2004

    Tens raó, però els interessos creats son prou poderosos per frenar la investigació d'alternatives. Fa un temps vaig llegir que, tècnicament, seria possible una fibra tèxtil indestructible, de durada il·limitada, però això no seria rentable per a molta gent. També s'ha dit que s'investiga poc en vacunes, perquè interessa més guarir malalties que no pas prevenir-les (soc de l'ofici i puc dir-te que això és creïble), etc, etc. S'hauria d'escriure més sobre aquests temes que, com diu en Perdix, donen per pensar.

    Molt be.

    Brumari

  • Moooolt bé![Ofensiu]
    pèrdix | 20-08-2004 | Valoració: 10

    si senyor!
    S'ha d'anar al fons de la qüestió. Aquest matí, precisament, ho pensava. Ara que està de moda la salsarosització política, on sembla que es té més en compte la persona que el sistema, (que no ens engayessim, el sistema es manté invariable guanyi Zapatero, Aznar, Bush o Kerry) ara que passa tot això, pensava... és la pujada del petroli conseqüència de la guerra d'Iraq o s'ha fet la guerra d'Iraq per què pugi el preu del petroli en aquests moments en què comença a ser un recurs energètic relativament escàs?

    Segur que ni una cosa ni l'altre però dona que pensar. Tens raó, l'especulació amb els preus del petroli no és una cosa precisament nova.

    En aquest assaig ens dones pistes per què pensem. Molt ben estructurat, molt lúcid i amb visió-negre!- de futur

    Molt bé Severí!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: