L'esperit de l'avi Siset

Si l'avi Siset pogués ser aquí segur que estaria content. I ho estaria perquè el seu consell no ha caigut en sac foradat, tot i que ja fa temps que mal vent se'l va emportar. Veuria com, entre tots, hem arrencat l'estaca on estàvem fermats, una estaca que tot i estar corcada, es va resistir fins a l'últim moment.

Ja ho deia ell fa un grapat d'anys: "Si estirem tots, ella caurà, i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar". No es cansava de repetir-ho al jove Lluís en les converses que tenien a sota el portal, just abans que sortís el sol. Tot i que el noi li responia amb la incredulitat i la impotència de qui s'escorxa les mans per no moure-la ni un pam, en Siset no perdia mai la fe en la seva màxima. Va ser aquesta fe, precisament, la que va portar a tota una generació a deslliurar-se de la més feixuga de les estaques.
Ara, fa pocs dies, hem viscut una experiència molt semblant a aquella. Ens ha costat déu i ajuda arrencar de soca-rel l'estaca que ens havien clavat, sense que ens n'adonéssim, davant dels nassos. Però ho hem aconseguit gràcies a un esforç col·lectiu, a una acció popular -sí, popular-, cívica i democràtica. Ho hem aconseguit a base de fer renéixer l'esperit de l'avi Siset.
Però si l'hem ressuscitat és que abans estava mort, a tot estirar mig mort. Havíem oblidat durant més de vint anys que, com diria aquell, el poble unit mai serà vençut. I el més gros de tot, havíem oblidat qui eren els que aprofitarien el més petit descuit per endinyar-nos-la de nou. I així ens ha anat: a corre-cuita, cames ajudeu-me hem hagut de desfer el que d'altres havien fet amb tota la paciència -i tota la barra- del món.
Per tant, si volem que no ens la tornin a clavar -en el bon sentit de la paraula, s'entén- més valdria que conservéssim fresc en els nostres cors l'esperit de l'avi Siset. I que, enlloc de quedar-nos mirant els nous vailets del portal estant, estiréssim el coll per cantar-los la cançó que mai no haurien d'oblidar.