Cercador
Oda al guerrer caigut
Un relat de: white_wolf- Compartir:
Oh guerrer renegat,
fora temps has abandonat.
Nostre orgull has trencat
i la vergonya ens has portat.
Sol, trist i abatut
et perds en la soledat.
Recorres el camí mut,
cercant un somni extraviat.
El teu cos es va desfent,
l'armadura es va trencant,
l'ànima se te l'enduu el vent,
i tu segueixes avançant.
Les forces t'abandonen.
Les tenebres t'envolten.
En una reixa t'atrapen
i a mort et condemnen.
Un bassal transparent,
Poc a poc va desapareixent,
fins que res en resta,
ni tan sols la gesta.
Amb honor has lluitat
i el somni nos has trobat.
Digne és el teu record
d'habitar el nostre cor.
La llàgrima s'ha sacrificat
per un somni no trobat.
Sa valia ha demostrat
I digne d'aquests versos ha estat.
Comentaris
-
eii![Ofensiu]AnNna | 12-08-2006
xavalinnnn! quant de tempssss!!! :O:O
-
weis![Ofensiu]AnNna | 22-06-2005 | Valoració: 7
doncs què vols... tan cutre no és...!! Permete'm ser sincera... no està malament, l'únic que li falla una mica el que li falla a molta gent... aquesta rima tan perfecta, tan ben feta... que de vegades cansa de repel·lent. No sé com dir-ho, de vegades, encara que no quedés tot tan bé, quedaria més bonic perquè ressaltaria més el que ens vol transmetre el poeta que no de quina forma ho està transmetent. M'entens?
Però vaja, que està bé... aquest guerrer... penso que has trobat les paraules adequades perquè al llegir-lo et facis una imatge del que està passant al llarg de tot el poema.
total, que m'ha agradat, i ja està!!!
AnNna
p.d: ja era hora que escrivissis una coseta curta que no em fes mandra comentar-te! ;)
vinga, ens veiem, wapo!!!!
p.d.d: jo tinc poema nou!!! a vere si te'l mires, jeje!!!!
l´Autor
7 Relats
24 Comentaris
12015 Lectures
Valoració de l'autor: 8.71
Biografia:
La lluna és la meva mare i protectora. Quan es mostra als simples mortals com nosaltres, els meus cants li dedico des del fons del meu cor.____________________________________
Un escorpí volia creuar un riu i com no ho podia fer sol va demanar ajut a una granota. La granota li va preguntar:
- Ets un escorpí, com sé que no em picaràs i em mataràs un cop hagim creuat el riu?
- Confia en mi.
- D'acord.
L'escorpí es va pujar sobre l'espatlla de la granota i aquesta nedant va començar a creuar el riu. Un cop eren a meitat de recorregut l'escorpí va picar a la granota i aquesta, mirant-lo amb ulls tristos li preguntà:
- Perquè m'has picat? Ara morirem els dos.
- Ho sento no ho he pogut evitar. Sóc un escorpí.
____________________________________