Cercador
Obro
Un relat de: Epicuri- Compartir:
OBRO
la boca.
Aplanant la Llengua,
La meva, la catalana.
Eixamplo la farinx i
omplo el pit, amb l'aire endins
El meus ulls riuen
amb posat de plor.
S'exteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeenen
vers
Més enllà.
Escolta'ls
fan...
Gràààààààààààààààààààààààcies!
Gràcies família,
gràcies germà,
gràcies pares,
i la gràcia es fa!!!!!
Comentaris
-
Em demana l'Epicuri...[Ofensiu]Persona | 16-12-2008
Que com no veu massa clar el tema d'autocomentar-se.... Que us trameti el seu agraïment per tot i que, ja que hi som...
....eh Xantalan?
Efectivament, es faringe!
cada cosa al seu lloc...i el que s'aprèn.
Ei, de debò, que diu que gràcies de tot cor ;-) -
Diuen que [Ofensiu]Xantalam | 16-12-2008
un poema no és fins que algú no el recita, i tu ho vas fer molt bé, li vas donar vida.
Un plaer compartir amb vosaltres el dia de Manlleu i el recital. Una forta abraçada i records a la Rufa!
Xantalam
PS Jo crec que hauria de ser "faringe" en lloc de "farinx", però ja sé que tinc una deformació professional terrible, i que jo també faig faltes... :-)
-
Sento enveja[Ofensiu]M.Salles | 16-12-2008
d'aquests que t'han vist en directe.
Curiós poema. -
comentari 200[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 16-12-2008 | Valoració: 10
ara que el vaig veure en directe, aquest "Obro" pren una nova dimensió, que en els teus actes són més comprensibles, la teva poesia és també visual i gestual.
Veure't recitar és tot un espectacle, qui no t'ha vist, no sap el que es perd!
Una aferrada, com diuen per allí.
Ferran
Ps
tot i que ja he decidit no valorar ningú més, aquest comentari, en ser el 200, bé val un deu, no? -
Mantingues el sentit de l'humor...[Ofensiu]llamp! | 16-12-2008
...que arribaràs molt lluny! Em crec el que dius a la biografia, que la vida és com un acudit, no importa la llargada sinó que fagi riure.
Cel.lebro haver-nos retrobat aquest cap de setmana passat, Epi. Veig que el teu poema "Obro" té una gran posada en escena, perfece per a un recital com el que vàrem fer.
Miraré de comentar-te més poemes, sempre i quan tingui prou temps per a fer-ho.
Salutacions del llampec!
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com