No vulguis tornar...

Per què me fas aixó? Perqué ara? no intentis trobar el mateix lloc que tenies abans al meu cor,ja l'has perdut...
No intentis convencem perqué ja te conec prou bé,ja no ets el mateix. Intentu convencem ami mateixa de que ja no ets el noi que vaig coneixer aquell dia,que me va ensenyar tantes coses,que me va fer riure tant.
No ho intentis,ya no puc creure més amb tu,m'has demostrat que les paraules se les emporta el vent,que no tenen significat...que no valen res.

T'has de pendre les coses d'altre manera i viure més,així no anirás en lloc. Pagu les consequencies de passar dies sensers sense saber on ets,que será de tu, si encara t'enrecordes de mi de tant en tant...No demanu saber de tu a cada instant,ni que me tinguis abandonada,no demanu veure't cada dia,pero em conformo amb saber que encara t'importo.

Ara que ho tinc asimilat,que ja casi no formes part de mi, no vulguis tornar,no em vulguis fer mal .Potser per tu les paraules no valen res o te són igual,pero els fets fan mal...els teus fets fan mal.

Deixa les coses com estan i no vulguis tornar enrere,ara hi ha un cami que separa la teva vida de la meva,tot i que mai apendrem a oblidar,segueix el teu camí,aquet no coincideix amb mi.

Aprén a oblidar aquells moments que passavem junts,oblida qui soc,pensa que ya no i soc...que jo et portaré tatuat al cor,el teu cos estará escrit a les meves mans i el teu somriure a l'anima.
No vulguis tornar i reviure'ho tot,potser sera lo millor per tots dos.