LLençar la tovallola

Vaig somiar amb un parc, fosc, amb un banc. Estàvem tu i jo sentats, quiets. De cop vaig despertar. Què volia dir el somni? Per què tornava a somiar amb tu quan fa un any que ja no et tinc?
Recordo que eren les 5, pero igualment em vaig aixecar per trobar un sentit aquest somni. Al meu llibre dels somnis deia que ara estava tot en ordre al meu interior. Potser en part tenia raó. Per un altre deia que rebria una visita inesperada,i així va ser. Uns dies després, t'importava com estigués,com m'anava tot. Aquell dia ens vam veure. No et vas donar compte pero et mirava als ulls uns instants,no tenies aquella mirada de feia un any. No et brillaven quan jo et mirava,era tot el que volia saber, que ja no eres meu. Et preguntaras per què no t'ho he preguntat, però són coses que es veuen i preguntar-les fan mal. Encara es ara i em pregunto per què, per què no em vas deixar fer realitat el teu somni, deixar-me estar més al teu costat, vaig fer alguna cosa malament? Potser no et vaig demostrar el que era evident, pero d'una cosa estic segura. No trobaras ningú més que t'estimi tant com jo t'he estimat.
La meva vida a canviat molt desde que no et tinc,pero no deixa que alguna nit encara somii am tu, però no em mal interpretis, fa temps que vaig llençar la tovallola...si jo no et puc fer feliç, espero que trobis alguna noia, però com t'he dit abans, no t'estimarà tan com t'he estimat jo. Deixa'm almenys ser amiga teva, estar al teu costat i veure que ets feliç, tot i que pensis que no, et mereixes ser feliç, tot i que no sigui amb mi, sempre et recordaré.
Ens trobarem en somnis? t'espero al banc...