No t'ofeguis al Rhin. E-mail 8: La nevada i els nazis

E-MAIL 8 : LA NEVADA I ELS NAZIS
Colònia, 10 de novembre de 2004

Us ho dic de veritat. Avui és 10 de novembre i ahir al vespre va nevar. En realitat, feia un parell de dies que la cosa no es veia clara. Sorties al carrer i feia més fred del normal. Fins i tot em vaig plantejar seriosament de posar-me una samarreta sota la camisa, però vaig pensar "tira, tira... un 'matxu ibèricu' com tu...". Res, que ahir a la nit vaig a l'Student-Party del Flanagan's, com cada dimarts (cita inexcusable), i quan hi anava, ja plovia una mica. No és que plogués molt, la veritat, però plovia amb una espècie de "mala llet" que no era normal. Ja es veia a venir que en passaria alguna. Al sortir, després d'algunes cervesetes amb els "col·leguis" (a 80 cèntims!), no solament feia bastant més fred que a l'entrar, sinó que, a més, estava nevant. Ei, nevant, eh?. O sigui: NEU!. Escolteu, que estem a principis de novembre. No creieu que, com deia el Pujol, "ara no toca"? No us penseu pas que és un "farol"! Us adjunto unes fotos perquè vegeu que ha nevat de veritat.

Ja sabeu que, normalment, quan us escric, intento estalviar-me els renecs (això no vol dir que no els pensi, és clar), però aquesta vegada no em puc aguantar, ho sento...: FOT UN FRED DE COLLONS!!!. No us parlava de "clima variat", a la meva darrera carta? Doncs, "toma!" diversitat climàtica!. Al proper ecologista que s'atreveixi a parlar-me de l'"escalfament del planeta" el que li escalfaré seran els morros! Els darrers tres dies, el planeta s'ha refredat. Us ho asseguro. Al menys, el tros de planeta on estic vivint jo. Si no canvien les coses, en poc temps acabaré congelat com un llagostí de "la Sirena".

Però res, un s'ha d'adaptar a l'entorn. Menjaré força greixos d'aquells que diuen que són dolents per al colesterol, però que en realitat deuen ser bons, perquè el fan pujar, i em posaré com un tocinet, o, encara millor, com una foca marina, que aquestes no porten roba d'abric i tampoc tenen fred.

Bé, com que ara estic a la meva habitació, calentet com un torró, canviaré de tema. Una de les coses interessants que vaig fer per aquí va ser anar a una manifestació NAZI. D'això ja fa uns quants dies, però no trobava el moment d'explicar-vos-ho. És que, és clar: "donde fueres, haz lo que vieres". Si els alemanys hi van, jo també. A mi no se m'hi havia perdut res, però és maco anar a una "mani" a l'estranger, perquè és, si fa o no fa, com la festa major: un munt de gent al carrer cridant un munt de coses que no s'entenen, saltant i botant, i deixant el terra ple de papers i porqueries ("ole, ole, visca la gresca!").

A veure... potser que m'expliqui una mica, oi?. I és que jo estava "a l'altre costat". De fet, no m'hauria pogut acostar als nazis ni que hagués volgut. Resulta que, aquí, hi ha alguns partits polítics (legals) que tenen ideologia pro-nazi. I, és clar, com que a Europa (contràriament als Estats Units i a tants d'altres països "non-UE") tenim allò tan bonic que s'anomena "llibertat d'expressió", quan subjectes com aquests volen organitzar una manifestació, no tenen més remei que autoritzar-la. Això sí, els van prohibir les botes, les insígnies militars, els uniformes i les creus gammades, la qual cosa és tot un detall. Però cada cop que hi ha un esdeveniment d'aquests, curiosament, també hi ha una contramanifestació paral·lela, que és on em van portar els meus amics alemanys. Us ho intento descriure una mica.

Jo m'imaginava un munt de iaios decrèpits del temps del Franco (o del Hitler, és igual), desfilant amb el bastó i fent esforços per aguantar-se els pets al caminar. Fins i tot em feia gràcia de veure-ho. Què va!: tots eren adolescents, la majoria nois, disfressats d'"skin heads". Amb prou feines n'hi havia un centenar. Amb una mala pinta que feien, els paios!. L'élite del país, vaja.

A l'altre costat, cinc mil contramanifestants (de fet, cinc mil u, perquè jo també hi era) i MÉS DE MIL POLICIES intentant protegir aquells pobres desgraciats. Però és que els policies portaven de tot!, Anaven amb porres, pistoles, metralladores, mànegues d'aigua i, fins i tot, TANCS ("Panzer"). O sigui, que era una mica com la desfilada del 12 d'octubre a Madrid (però sense el Maragall). La cosa, per sort, es va acabar sense aldarulls, i els cinc mil que volien estomacar els cent rapats es van contenir (qualsevol no es conté, quan veus aquell munt de polis armats fins a les celles!. Ui!, quina por, tu!) i jo, allà al mig, sense entendre ni paraula. Això sí, quan tothom cridava, jo també: "Forza Ferrari! Forza Schumacher! Visca el Barça!". No va estar gens malament, l'experiència.

Doncs res, això és tot per avui. Demà comença el carnestoltes. Sí, sí, no és conya. Comença demà (el 11/11 a les 11:11) i acaba al febrer. "Catxonda", aquesta gent de Colònia, eh? M'han explicat que la ciutat, literalment, "es torna boja". Ja us ho explicaré. Segur que serà un esdeveniment digne de recordar.

Ei, us deixo per avui, però penso en vosaltres, eh? Una abraçada a tothom.

Marcel

P.S. Gràcies pels vostres missatges (Teresa Puig, Anton, Margarida, Anna Vilaseca, Pere Margarit...). I els que no m'heu escrit encara, a veure què penseu fer...