No t'ofeguis al Rhin. E-mail 3: Quatre turcs amb "jeta"

E-MAIL 3: QUATRE TURCS AMB "JETA"

Colònia, 19 d'octubre de 2004

Hola a tothom!

Ja estic instal·lat a la meva nova habitació. Ostres, menys mal! Ara ja m'he posat les coses com a mi m'agrada per sentir-m'hi còmode i poder-hi treballar. La veritat és que s'hi està molt bé. La Henrike, la meva companya de pis és súper simpàtica, i el seu xicot, el Jörg (de fet, el Jordi) és mig català (per part de pare), o sigui que he trobat una persona a Köln amb qui puc parlar "normal".

El primer que he fet és organitzar-me un horari de treball (a la comuna, això era com impossible). Em llevo tard -holaaa, Jaume Ribaaa- (*) i me'n vaig a fer un cafè a un bar italià que m'ha dit el Jordi que és de la màfia. Sempre hi ha la tele en italià, amb la qual cosa... pots entendre les notícies!, a més, el cafè només val 1,10 euros (normalment, aquí oscil·la entre 1,50 i 1,80). El que és impossible d'entendre és el que diuen els italians que hi ha a dins. A mi em parlen en italià, però, entre ells, parlen una cosa raríssima.

Després em poso a treballar fins que, a la una, me'n vaig a buscar el Tommy (un noi colombià que vaig conèixer a l'estiu) i la Merari (una noia indonèsia de la seva classe que és metgessa) per anar a dinar a la Unimensa. Casa meva està a dos minuts a peu de la seva escola (també és casualitat, eh?). De fet, el lloc (Hansaring) és súper cèntric i bastant més "pijo" que el barri on estava amb els hippies (Mülheim). Ei, una categoria!

A la tarda, torno a treballar fins que, o bé he quedat amb algú per sortir, o bé me'n vaig a visitar els meus amics hippies a la comuna. Després torno a casa a fer-me un pa amb tomàquet amb qualsevol cosa (cuinar no és un dels meus punts forts), miro una mica la tele, i cap a dormir. Eps! excepte el dimarts, que hi ha Student-Party al Flanagan's: entrada gratis i birres a 0,80 euros. O sigui que el meu dia de descans és el dimecres al matí, us ho podeu imaginar... :)

Us vaig prometre l'aventura dels quatre turcs. Doncs bé, resulta que el segon dia que estava al primer pis on vaig viure, havia d'arribar un noi turc per quedar-s'hi una setmana. El dia abans truca dient que seran dos. A les noies del pis no els va agradar gaire la idea, però no van dir res. Resulta que no n'arriben dos, sinó que n'arriben tres, amb un matalàs inflable que portaven, els paios. I al següent dia, ja eren quatre dormint a la mateixa habitació...

Ei, què deuen fer quatre tios a la nit en una habitació? Jo us ho diré: el garrepa! Resulta que els quatre eren tios amb peles (un informàtic, un comercial...) però pretenien pagar per un i dormir quatre (això sí, fent servir tots el lavabo, la dutxa, la cuina...). El segon dia, a les noies se'ls van acabar els torrons i els van treure a puntades de peu, i jo mirant-m'ho amb cara de jugador de pòquer. Què més podia fer? A més, els tios s'havien connectat 32 hores a internet per telèfon a través d'un servidor de Berlín, amb la qual cosa, a les noies els ha arribat una factura de 160 euros de telèfon (el preu de l'habitació era de 120 euros). Maco, eh? Ah! i a sobre es van ofendre perquè qui els rondinava eren dones, no et fot? Sort que eren dones que els portaven molt ben posats! (Si s'ajunten la Sarah, la Lisa i la Lu, el planeta està en perill).

També us vaig prometre parlar-vos una mica de les peculiaritats de la societat d'aquí (porto el compte dels meus compromisos), però us faré esperar una mica. Encara em falten alguns detalls per lligar: necessito parlar més amb els alemanys per entendre-ho bé. Una cosa és el que veus, i l'altra, el rerafons, no?

Els preus són una mica més cars que a casa nostra, però tampoc són prohibitius, i més, si t'aprens a buscar una mica la vida (ja us vaig parlar del tabac). Si vols pagar com a casa, compres al Lidl o al Plus, que, perquè us en feu una idea, són com l'Aldi del polígon: si vols un pack de mortadel·la, comença a buscar per la secció de calces de senyora. Però el tema de les marques no és cap problema. Total, tampoc coneixes les marques alemanyes dels súpers tipus "Caprabo"... o sigui, que tant te fa.

Bé, aviat us enviaré algun altre missatge. Espero els vostres.

Una abraçada.

Marcel

(*) El Jaume Riba és el cap d'estudis de l'institut. Cada any li demano que no em posi classes a les 8 del matí, que tinc son. Però no em fa mai cas, el molt cabrit.