No t'ofeguis al Rhin. E-mail 10: Aventures...

E-MAIL 10: AVENTURES...
Colònia, 18 de novembre de 2004

Hola a tothom!

Bé, com ja us he explicat a alguns en privat, se m'acumula la feina. Tinc tants episodis per explicar-vos que no sé per on començar, i segur que molts, s'acabaran quedant al tinter. Per tant, avui he decidit que descansaria una mica i em dedicaria a filosofar una estona. És maco, això de filosofar, eh? Sobretot perquè pots escriure el que et doni la gana i ningú s'ofèn. (Ei, que està filosofant, tu). Molts m'heu dit que trobeu divertides les meves "aventures" de per aquí. Me n'alegro moltíssim que us agradin. I la veritat és que a estones m'ho passo francament bé. Però, parlant d'aventures, tots sabeu que, apart d'"una història on al protagonista li passen mil desgràcies, però sempre n'acaba ben parat, perquè és molt valent, molt guapo i molt llest", la paraula "aventura" també té un altre significat (visca la polisèmia!). Concretament, vol dir: "passar una nit amb algú que no és la teva parella habitual", no?

I, és clar, un es pregunta a sant de què li diuen "aventura" a això. Perquè de petit t'ensenyen que totes les paraules venen d'altres paraules. Que, per cert, d'on devia venir, la primera paraula de totes? Això, sí que no t'ho expliquen, eh? Segur que no ho saben! És igual, jo no soc qui per respondre (tot i que em venen algunes idees al cap), o sigui, que em limitaré a intentar fer un petit estudi etimològic (atenció filòlegs!) de la parauleta en qüestió. La idea, en realitat, no és meva: me la va enviar el meu germà petit (el vostre exalumne), que, com que va estudiar al Pere Vives (*), és molt llest. Jo, que sóc bastant més ase, només li he posat una mica de "salsa".

Quan investigues una cosa, has de començar per les hipòtesis més lògiques. Per exemple, en aquest cas, és una bona idea partir la paraula a trossets, que, com que són més curts, s'entenen més bé. A priori, es podria pensar que ve de "ventura" ("a-ventura" = ah, si per ventura...), o, encara més fàcil, de "vent" (un cop de vent li ha girat el cervell). Res, res, no va per aquí la cosa. Busquem al diccionari anglès i trobem "adventure". Potser d'"advent"? (ho esperava amb una il·lusió...). Hmmm... no, tampoc. A més, en anglès, d'això n'hi diuen un "one-night stand".

Però, atenció!, si ho mirem al diccionari alemany ho veiem claríssim a la primera (mireu si van bé, els idiomes). El resultat és bastant més prosaic: aventura=ABENTEUER o sigui ABEND-TEUER, literalment, "vespre-car". És clar! Una aventura és un vespre que et surt car (que si el sopar, que si les copes...). Eureka!!! De fet, també et pot sortir MOLT car (per exemple, si ella és casada i t'enxampa el marit). I fins i tot, CARÍSSIM. D'aquesta modalitat, en podem citar alguns exemples il·lustres: François Mitterrand, Bill Clinton...

Concretament, aquest darrer va quedar tan plomat que ara s'ha de guanyar la vida escrivint llibres (ostres, tu, que trist). Però el tema de la seva "Abenteuer", per fi me l'han aclarit, perquè jo no ho acabava de veure clar. Justament ahir em va arribar un e-mail d'un amic irlandès que em va explicar que el Bill Clinton havia estat a Dublín signant exemplars del seu llibre, i que, quan els periodistes li van preguntar pel tema (cosa inevitable), ell va contestar que la culpa no va ser seva, sinó de la noia (la Lewinsky), perquè era una mica sorda. Ell només li va demanar que acomiadés el cuiner i que li atengués les trucades!: "sack my cook and hold my calls". Si no ho enteneu, pregunteu-ho als d'anglès, que ells segur que sí que ho entenen.

En fi, doncs, avui, les "aventures" han anat per un altre cantó, però, coi "en la variación está el gusto", no? Ja us explicaré més coses al proper e-mail.

Una abraçada a tothom.

Marcel

P.S. Moltes gràcies de tot cor pels vostres missatges (Toni Ferrer, Henar, Elisabet, Margarida, Carlos, Marisa, Anton, Pere Margarit...).


(*) El meu institut!