No t'ofeguis al Rhin. E-mail 9: Carnaval, Carnaval!... I no siguis esquimal!

E-MAIL 9: CARNAVAL, CARNAVAL!..., I NO SIGUIS ESQUIMAL!!!
Colònia, 16 de novembre de 2004

Doncs sí!!! Ha arribat el carnestoltes a Colònia! Tal com us vaig dir, l'11 de l'11 a les 11h 11minuts la ciutat va, literalment, esclatar (PUM!). Ei!, una autèntica passada, de veritat. A les 8 del matí, quan jo anava cap a la Volkshochschule, ja es veia gent disfressada i bevent cervesa pel carrer. La gent anava disfressada fins i tot a treballar. Em van dir que això ja era normal, aquí.

A l'hora en punt, 11:11 (els alemanys, amb això de la puntualitat, són la pera), van començar les rues (que aquí en diuen trens) per tota la ciutat. Jo només vaig veure la més important (la d'Altermarkt, el centre històric), però pel que es veu n'hi havia moltes més, repartides per tots els barris. Totes les escoles portaven els nens disfressats a alguna de les rues, i, és clar, els molt "bitxos", passant-s'ho "pipa"! La festa "oficial" s'acabava a les 5 de la tarda (us ho imagineu?), però el que feia la gent era anar a dormir "la mona" una estoneta, i, apa!, tornem-hi! Tots els bars plens a rebentar, els carrers eren una festa contínua, rius de cervesa, tequila i vodka omplint totes les panxes, música en directe "estil cercavila" a tots els racons... La cosa es va allargar fins a les 9 del matí de l'endemà, però jo vaig anar a dormir bastant més d'hora. No recordo ben bé ni a quina hora, ni com coi vaig arribar a casa... segur que algú em va encomanar algun virus d'aquells que provoquen amnèsia temporal...

I sort que el Rhin porta aigua!, perquè si arriba a portar cervesa, aquests "Kölsch" el deixen sec! I és que, tu, la gent d'aquí, amb el tema de la cervesa acostumen a ser MOLT més bèsties que nosaltres. No és conya.

A partir d'ara, a la ciutat, hi ha un munt d'activitats periòdiques relacionades amb el carnestoltes. Això dura fins que al febrer, o sigui, quan és el carnestoltes "de veritat". Aleshores fan una festassa similar, però que dura cinc dies en comptes d'un. La festa és "guapíssima", però jo ja els he dit que no tinc cap intenció de morir jove, o sigui, que, a mi, que no m'hi esperin, que ja en vaig tenir prou amb un dia. Ja deia jo que vaig agafar un virus... perquè l'endemà al matí (hmmm... corregeixo, al migdia) tenia un mal de cap...

Doncs bé, com que la cosa avui va de festes, continuaré en la mateixa línia. Resulta que vam conèixer una noia que era una espècie d'esquimala. El nom, no sabria repetir-lo, perquè sonava molt estrany. Francament impronunciable. Ei, molt més estrany que els noms japonesos o coreans, que mira que ja són difícils! A veure, jo estic acostumat a relacionar-me amb gent de tota mena, però això, no ho havia vist mai. De veritat. La noia era com aquelles que surten a les fotos del National Geographic, amb dos ullals que li sortien, que segur que tots els esquimals deuen portar "de sèrie" i que deuen ser molt útils per poder menjar peix cru (la natura és sàvia). Aquí, ens surt un nen així, i el portem corrent al dentista, que li posi ferros.

Res, que un dimarts, sortim amb aquesta mossa pel Flanagan's, ens posem a ballar a la pista (normal, no?), i comencem a pagar rondes de birres (a 80 cèntims, tu diràs!). A sobre, era l'aniversari del Carlos (un xicot de Saragossa que és un tros de pa beneït) i, per tant, ell pagava més que els altres (mal negoci, això de fer anys!). Doncs res, que l'esquimala, que al principi semblava tota timideta, a mesura que va anar "evolucionant" la nit, es va anar desinhibint. Però és que la seva forma de desinhibir-se era molt particular. Va començar a ballar com una boja al mig de la pista, i, cada cop que volia atreure l'atenció d'un noi, li donava UN COP DE PUNY A L'ESTÓMAC. Curiosa manera de lligar, tu.

Jo, després de rebre el primer cop de puny, ja em vaig guardar prou d'acostar-m'hi més, entre d'altres coses, perquè no em feia cap il·lusió deixar la pista de ball pringada de tortellini. És clar, la gent que hi havia per allà ens van començar a mirar malament. I jo li anava dient al Carlos: "Ei, tio, no li paguis res més a l'esquimala, sisplau, que això acabarà malament". Però al pobre li sabia greu convidar a tothom i a ella no, i no em va fer cas.

La cosa, lògicament, va anar empitjorant fins que, al final, jo, francament emprenyat, abans que els de seguretat ens diguessin alguna cosa poc agradable, l'agafo en un racó i li tiro una bronca del quinze: "Mira tu: a 'esquimàlia', comportar-se així pot estar molt bé, però a la resta de països del món, això no es fa!!! 'einverstanden?!' (entesos?!)". Afortunadament, sí, em va entendre. Se'n va anar de la pista de ball tota deprimida, es va posar en un racó de la barra, i es va beure unes 10 o 12 cerveses amb vodka ella soleta. Però, bé, al menys no va estomacar ningú més. Després, la vam recollir entre tots, la vam ficar en un taxi, i la vam facturar cap a casa seva (a Colònia, és clar, no al Pol Nord).

Ostres, mira que em sap greu de ficar-me amb costums diferents dels nostres, però és que tot té un límit, tu. Imagineu-vos que arribem a sortir amb algú d'una tribu de caníbals... no vull ni pensar el que hauria pogut passar! El que tinc clar és que, si un dia visito el seu país, el darrer lloc on aniré és a una discoteca. Si totes les mosses d'allà són iguals, en pots sortir fet una desgràcia!

En fi, res, que encara que us expliqui les coses divertides, la veritat és que estic currant com un "enanu" en la meva recerca a la meva habitació, amb el portàtil, com una mena de monjo de clausura (la idea no és meva, és de l'Elisabet). Concretament, els darrers dos dies, he visitat ni més ni menys que 260 pàgines web d'instituts que donen ESO. I la veritat és que, tot i que segueixo una mica endarrerit en el treball (però no tant com abans), estic força content dels resultats que estic obtenint.

Bé doncs, m'acomiado per avui amb una abraçada ben forta a tothom. Ei, i a veure si m'escriviu una mica més, eh?

Marcel