No tenen vi!

Un relat de: iong txon
.





Fresc de la Catedral de Tsalenika, procedent de l'església de Sant Salvador, a Georgia. (foto a Wikimedia Commons)










…Com que es va acabar el vi, la mare de Jesús li diu:
–No tenen vi!
–Dona, li fa Jesús, què vols fer-hi? No ha arribat, encara, la meva hora.
La mare diu als criats:
–Feu tot allò que us digui!
Hi havia allí sis gerres per satisfer l'exigència de purificació ritual dels jueus. Cadascuna podia contenir uns cent litres. Jesús els diu:
–Ompliu-les d'aigua!
Els criats les van omplir fins a vessar
–Ara, els diu, traieu-ne i porteu-ne al cap de servei!
Així van fer-ho. El cap de servei va tastar el vi, sense saber d'on provenia. Els criats és clar que ho sabien, perquè ells havien pouat l'aigua. Crida, doncs, el nuvi i li diu:
–Un home com cal, serveix primer el vi de qualitat. Després, quan la gent ja n'ha begut un got de més, el més senzill. En canvi, tu tenies reservat el vi de qualitat fins ara.


Jn 2: 3-10





Els unificacionistes tenim un gran avantatge a l'hora d'interpretar els símbols i les paràboles de les Escriptures i descobrir els seus misteris: Gràcies al nostre Pare del cel, de la terra i de tota la humanitat, el Rev. Dr. Moon, Sun Myung, que ens ha revelat Els Principis Divins, podem interpretar aquestes coses a la seva llum.

Tothom és lliure de creure allò que li resulti més convincent. A mi sempre m'ha costat d'empassar que ningú, ni Jesucrist ni tan sols Déu mateix pugui fer una cosa, tan banal si es vol, com transformar l'aigua en vi instantàniament. És cert que Déu la transforma, amb l'ajut de les persones. Però seguint el procés de les Seves pròpies lleis, com tot: a través de la vinya i de la feina del vinyater, l'aigua de la pluja esdevé raïm, després most i finalment vi.

Llavors, a la llum dels Principis, i també del que diuen les lleis de la natura, es poden aventurar hipòtesis sobre els fets reals que poden haver donat lloc a aquest relat.

Amb tota probabilitat, en llegir el llibre del Gènesi, de jove Jesús devia comprendre els principis de la creació, el significat i les conseqüències de la caiguda, així com el desllorigador d'aquests dos punts anteriors: la Missió del Messies, tan esperat per la gent d'Israel del seu temps.

Al temps de les noces de Canà Jesús ja havia arribat a comprendre que ell mateix era el Salvador que tot el seu poble estava esperant amb ànsia. Era una responsabilitat aclaparadora que segurament no li va resultar gens fàcil d'acceptar. També havia arribat a comprendre que per l'acompliment de la missió del Messies d'Israel li calia rebre una esposa i formar una família. N'havia parlat amb Maria, la seva mare, en qui confiava. Potser fins s'havia arribat a fixar en una noia del seu entorn familiar més proper.

Però Maria vacil·la, no s'hi veu amb cor, finalment desisteix. Jesús en canvi no perd l'esperança. Espera encara un acte de valentia i la intercessió de la seva mare. Conserva aquelles àmfores que va adquirir, invertint una bona part dels seus estalvis, del millor vi que va poder trobar. Maria ho sap, i l'amoïna que Jesús persisteixi encara en la seva dèria, tossudament.

Si tot plegat hagués anat aproximadament d'aquesta manera, per què doncs a l'evangeli hauria quedat plasmat aquest incident com un miracle? Es poden donar diverses explicacions. Penso que als evangelistes, i als altres deixebles i seguidors de Jesucrist d'aquella època, uns quants anys després de l'ascensió, els movia un sincer desig de donar testimoni de Jesucrist com a Messies. Potser fins al punt d'arribar a influir sobre la seva percepció i la seva comprensió de les gestes i els fets extraordinaris del seu Mestre. De fet, tinc entès que hi havia una certa competència en aquest sentit, entre els seguidors dels diferents herois d'aquell període, com ara Joan mateix, el germà gran de Jesús.

Allò que va resultar eficaç fa dos mil·lennis com a argument enaltidor de la figura del Crist davant la gent d'aquell temps avui en canvi es gira en contra nostra, perquè moltes d'aquelles històries ja no són creïbles per a les persones del nostre temps, una època en qual la ciència, desenvolupada a un alt nivell, ha assolit un gran prestigi social.

Essent així, avui a tot aquell qui s'apropa ingènuament a l’Evangeli li correspon la tasca pendent de destriar el gra de la palla. Per aquest propòsit, resulta inestimable el valor de la llum que el nostre Pare ha abocat sobre la terra amb la revelació de Els Principis Divins, la nova expressió de la veritat adaptada a la mentalitat de l'home modern. Ell ha obert per a nosaltres el set segells del llibre dels secrets, amb una lògica irrefutable i un llenguatge a l'abast de tothom qui actualment s'endinsi amb sinceritat pel camí de la recerca del significat últim de totes les Escriptures.



.

Comentaris

  • Dogmes[Ofensiu]
    Nil | 23-10-2017 | Valoració: 10


    Heus ací una reflexió que no és pas meva però que tothom hauria de tenir present per a no sentir-se esclau de cap dogma.

    La Bíblia no és la paraula de Déu sinó dels homes mediocres i ignorants que l'escribiren i les Taules de la llei no són més els manaments egoics de l'eloah Jehovà, que essent sols un dels elohim o "déu menor" fingí ésser l'Absolut. A més a més la bíblia ha estat modificada per tal de fer-li dir allò que cada religió volia que digués. Una de les supressions més importants fou la de les paraules de Jesús quan digué que no li calia cap intermediari per arribar al regne dels cels, doncs cadascú se'n sortiria per si mateix d'acord a les seves obres. És obvi que si aquestes paraules del mestre no haguessin estat eliminades, cap religió podria subsistir.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

110 Relats

240 Comentaris

66141 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".