No puc més!

Hola amics/amigues, familiars, coneguts...
No sé quin dia serà el que ja no existeixi potser avui, o
potser demà.
La meva vida ha sigut molt diversa durant aquest temps, jo no sé, si al fons del cor d'algú existeix algun petit afecte
cap a mi...es trist, desaparèixer així com així, però tot
se m'està fent molt i molt pesat.

Avui, estic decidida a morir, em sento sola, molt sola, la gent ja no m'estima com m'estimava, les llàgrimes que ara em cauen per la cara són una prova del dolor que estic vivint. I em sento una covarda al mira'm al mirall i veure una noieta, que encara tenia molt per endavant.

Però ara mateix sóc dèbil i no m'importa res, vull morir-me com la neu que es fon quan arriba la primavera, i no em vull quedar atrapada en un món injust, en el que per exemple estimes a una persona, que significa la teva vida i per aquesta persona ets una simple amiga, que cada vegada ho és menys.

Voldria agrair a totes les persones que m'han donat tanta felicitat durant tan temps...No puc lluitar amb el meu cor, sento que em demana que s'acabi tot el dolor i que pari de bategar.
Com deia el poeta Bécquer quan em mori no sé si algú pensara en mi, tothom serà una mica més feliç en el seu futur, ja que no hauria de patir per mi...
I cada vegada em submergeixo en els meus pensaments i me'n adono, que ja es com si per ningú existís.


Per la dama a la qual estic bojament enamorada:

Ja sé que últimament no parlem, ho sento, tot el que
manifesto no és cert, et vull esquivar, perquè no vull estar deprimida, però és impossible l'amor guanya a qualsevol altre sentiment fastigós, ple d'odi.

Ets el que m'importa més de la meva vida, i tu no ho has sabut valorar, t'estimava massa i t'estimo massa, no et puc veure cada dia i saber que no m'estimes com jo t'estimo...ets la persona més meravellosa que he conegut mai. No em podria aturar n'hi un moment a pensar...quan em vens al cap...fa exactament 1 any i 6 mesos que t'estimo, t'estimo, T'ESTIMO! i encara morta a la meva manera et seguiré estimant...

Sempre a dins del meu cor et recordaré...Sé que la teva vida serà genial, jo t'animo a que sigui genial, potser té fallat però no podia seguir en aquest infern. Ets massa!
No puc definir exactament que signifiques per mi, perquè sento tantes coses belles quan penso amb tu...t'estimo i ningú t'estimarà i et cuidarà com ho hagués fet jo.

__________________________________________________

Mentres la gent somriu en el meu rostre es pot distingir
com una llàgrima cau per la meva galta,com els núvols desprenen l'aigua que absorbeixen. Avui els arbres eren verds i espessos, el cel estava fosc. Pensava que un raig d'esperança avui, m'havia penetrat el cor, però no era veritat, és cert que per un moment m'havia pensat que sortiria el sol, però estava equivocada.




Una enamorada...