No puc més!

Un relat de: enamorada_3

Hola amics/amigues, familiars, coneguts...
No sé quin dia serà el que ja no existeixi potser avui, o
potser demà.
La meva vida ha sigut molt diversa durant aquest temps, jo no sé, si al fons del cor d'algú existeix algun petit afecte
cap a mi...es trist, desaparèixer així com així, però tot
se m'està fent molt i molt pesat.

Avui, estic decidida a morir, em sento sola, molt sola, la gent ja no m'estima com m'estimava, les llàgrimes que ara em cauen per la cara són una prova del dolor que estic vivint. I em sento una covarda al mira'm al mirall i veure una noieta, que encara tenia molt per endavant.

Però ara mateix sóc dèbil i no m'importa res, vull morir-me com la neu que es fon quan arriba la primavera, i no em vull quedar atrapada en un món injust, en el que per exemple estimes a una persona, que significa la teva vida i per aquesta persona ets una simple amiga, que cada vegada ho és menys.

Voldria agrair a totes les persones que m'han donat tanta felicitat durant tan temps...No puc lluitar amb el meu cor, sento que em demana que s'acabi tot el dolor i que pari de bategar.
Com deia el poeta Bécquer quan em mori no sé si algú pensara en mi, tothom serà una mica més feliç en el seu futur, ja que no hauria de patir per mi...
I cada vegada em submergeixo en els meus pensaments i me'n adono, que ja es com si per ningú existís.


Per la dama a la qual estic bojament enamorada:

Ja sé que últimament no parlem, ho sento, tot el que
manifesto no és cert, et vull esquivar, perquè no vull estar deprimida, però és impossible l'amor guanya a qualsevol altre sentiment fastigós, ple d'odi.

Ets el que m'importa més de la meva vida, i tu no ho has sabut valorar, t'estimava massa i t'estimo massa, no et puc veure cada dia i saber que no m'estimes com jo t'estimo...ets la persona més meravellosa que he conegut mai. No em podria aturar n'hi un moment a pensar...quan em vens al cap...fa exactament 1 any i 6 mesos que t'estimo, t'estimo, T'ESTIMO! i encara morta a la meva manera et seguiré estimant...

Sempre a dins del meu cor et recordaré...Sé que la teva vida serà genial, jo t'animo a que sigui genial, potser té fallat però no podia seguir en aquest infern. Ets massa!
No puc definir exactament que signifiques per mi, perquè sento tantes coses belles quan penso amb tu...t'estimo i ningú t'estimarà i et cuidarà com ho hagués fet jo.

__________________________________________________

Mentres la gent somriu en el meu rostre es pot distingir
com una llàgrima cau per la meva galta,com els núvols desprenen l'aigua que absorbeixen. Avui els arbres eren verds i espessos, el cel estava fosc. Pensava que un raig d'esperança avui, m'havia penetrat el cor, però no era veritat, és cert que per un moment m'havia pensat que sortiria el sol, però estava equivocada.




Una enamorada...

Comentaris

  • L' amor, quan arriba?[Ofensiu]
    aire | 18-11-2007

    Hola!
    L' unica finalitat d' aquest comentari, és dir-te que m' ha sorprès que en aquest relat és relates, just el que jo vaig viure fa no mès de 3 anys.
    Quan et sents atreta per slgu de teu mateix sexe, a vegades creus que tens alguna oportunitat d' estar amb aquella persona ja que de fet sou amigues i per tant et dona un carinyu i una amabilitat que et poden arribar a fer dubtar. D' altra banda, aquest tipus d' amor, tambe es molt mes pasional per a la persona que ho viu, i tambe fa mes mal alhora d' adonar-te que no et corresponen.
    Jo, en el seu moment, tambe em vaig sentir molt desolada, aquella persona va arribar a ser el centre de meu mon, i vaig anar deixant de costat tot alló que m' havia envoltat fins llabors, poc a poc erem jo i ella, fins que em vaig adonar que ella no estaba pel mateix que jo i que mai em correspondría, vaig optar per marxar d' aquest mon; pero vaig descobrir, que mai saps que passará demà, i que per tant no cal treure't l vida per temes relacionats am l' amor, la vida dpna moltes voltes, es tot un mon per descobrir.
    Nosé de quan deu ser aquest relat, ni si aquest comentari et servira d' alguna cosa!
    Si fos recent, i per tant encara ho estiguessis vivint, et deixo el meu mail, podràs preguntarme sempre vulguis, inclus parlar, timgues clar que en tot moment sabré que dirte!
    Un peto maca.

    blising-up@hotmail.com

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

enamorada_3

5 Relats

3 Comentaris

3288 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00