Amor meu...

Bella dama, que mai et sabré conquistar,
que només aquella nit, en que érem unes
criatures, em vas besar com en els meus
somnis. L'amor…perquè el sento amb aquest
pols tan elevat? Estic apunt d'explotar fa tres
anys que em vas enamorar,quan més m'hauré
d'esperar?
A cas... no et pertanyo?
La meva vida és un infern i no estic dramatitzant,
És com un pou, no té fons, no té base.

On estan amagats els sentiments, on puc trobar-los
I guardar-los?
Potser jo no tindre uns rínxols d'or, una mirada perfecta
I un somriure deliciós. Però tinc un cor molt valuós, on
hi guardo tot el que em transmets i jo mai he sabut
transmetre el que sento.
Potser les paraules, no t'afecten, encara que sé que
t'encanten...
Un dia em vas preguntar si t'estimava, si el dia que les
Nostres ànimes, es van ajuntar princesa, aquesta pregunta
L'he odiat la resta de la meva vida, en canvi va ser el dia
més feliç que he viscut.
No va durar més de dues hores. Mai sabré si m'estimes.
Si m'has estimat, si m'estimaràs.
L'únic que sé és que ningú t'estimarà tan com jo...No només ho dic per l'amor que sento per tu, sinó perquè
la gent d'avui en dia no sap estimar, només sap fardar,
o fer mal a les seves parelles.
Tu i jo no som així, tu ets diferent dels altres i jo també.
I només sóc una adolescent perduda en un món cruel.
On em portarà la vida?

T'estimo preciosa... Mai deixaré de fer-ho.