No et cal res més

Respira, inspira, respira, inspira.
Escolta l'anar i venir del teu aire. No necessites més que l'aire que t'envolta, i a tu mateixa. No busquis més enllà! Sent els teus braços, les teves mans, els dits i les seves puntes, i amb elles, acaricia el temps. Temps que ara corre només per a tu. Sense pressa, sense perquè. Els temps és teu. Pots fer amb ell el que vulguis.
Pots fer que s'escoli lentament entre els teus cabells. O que passi al galop o al trot del cavall per dins les teves venes. Tot és teu, res és nou, però tot et renova i t'ajuda a aixecar-te.

Sent les cames. Les cuixes, els genolls, els turmells, els peus i de nou, els seus dits. Sent com la terra gira sota teu i t'impulsa a córrer, a saltar, a voltar, i com sempre has fet, a ballar. Res més val en aquest moment.

Sent el teu ventre, que es torna el centre de l'univers, l'origen de tot el que t'envolta, la font de noves vides i la mort de vells sentiments.

Tens tot el temps del món per moure't per la terra que t'engega el cos!!
Entre tu i el món, ja no hi ha res més que el teu respirar i el teu pensament.

Plàcid, estàtic, tranquil...

No necessites res més. La terra i el temps són extensions de tu mateixa que es mouen al teu mateix compàs. No et cal res més que tu amb la terra i l'aire per seguir caminant, endavant, sense parar a pensar en res més que en la idea de tenir un esperit lliure que t'elevi fins al cel, i allà, veure que la tristesa no és possible quan una s'estima ella mateixa.

Respira, inspira, respira, inspira.

No et cal res més.