No és egoisme, és salut

Sovint, i més encara,
necessito restar sol…
No és egoisme, és salut.

Necessito el silenci
i sentir la soledat
i poder escoltar el meu cos
i el meu atorrollat pensament.

Necessito tancar els ulls,
relaxar el meu cos,
repassant-lo mentalment,
allargar la respiració,
sentir el batec del meu cor…

Necessito deixar
que flueixin pensaments,
precocupacions i fites…
No és egoisme, és salut.

Després obro els ulls, satisfet,
preparat per seguir la marxa:
per compartir la vida,
per donar i rebre,
per ferir i ser ferit, sovint
sense intenció.

Demà ho tornaré a fer ,
segur…
No és egoisme, és salut.