No dius que m'estimes!

Tot un clavegeram d'estartits, una marató d'ulls fixes sobre cabells despuntats amb bisturis teledirigits simplement durs.

Dos passes, tres, cent, que carall fots!Sentenciam a una cistella desfribilada de timidessa per poder-te ofegar amb el seu sexe detectiu.

Marc de fusta viatger, transvasament turista per palmeres de petroli acceptat en universitats de fer francesos.Torna, no em deixis!!Memoritza les banyes amb armilla antibales i antipenis, trau-li punta a la llengua fanalet teu, endoll de corregudes que esnifen ponts aeris entre pits i llençols metacrilats de tempesta.

Fot el camp!!Perquè?Es que no ho saps, no m'has dit que m'estimes, et fa vergonya dir-ho davant els teus amics.