nit

Has triat una paraula màgica per titular el teu relat!

Has fet amb aquestes línies tot un elogi del temps de foscor i claredat alhora, que ens fa gaudir de temptacions especials, que ens allibera amb un poder estrany, que ens fa ballar al compàs d'una música especial, que ens somriu just abans de volar cap al regne dels somnis.

T'envio una abraçada nocturna i noctàmbula,
Unaquimera

a mi també m'agrada més la nit que el dia.
M'has fet recordar una nit fresca, màgica i clara, d'estiu, de concert, de festa o, simplement, de passejades. Suposo que per la distribució del relat, amb molts espais, i per les paraules, poques però precises.
Et segueixo llegint, cuida't.

"nit, que em fas gaudir
de les més amples temptacions"

veig que no sóc la única a la que la nit desperta uns sentiments especials... la nit amaga molts secrets, en la seva foscor, nits en les que gracies als estels i la lluna no ens fa falta cap altre llum, només obrir la finestra per estar segurs i sentir aquella tranquilitat d'un poble o ciutat adormit sota el seu llençol negre...

molt maco!
un bes!