NIT ESTELADA de Vicent van Gogh

Un relat de: 0zero0

Entre la foscor i el dia
acostumat a la mort,
aferrissat a la vida.

Alt, fort, juganer...
toca el teu dit esvelt
el cel estelat de la nit.

I més enllà, callat i fosc,
el poble llunyà
on jo vivia.

Ja es fonen
mica en mica,
les ombres de la nit.

Llum d´estels
lluna plena,
ja casi es de dia.

No he sabut trobar-te,
veure´t entre la boira
de la meva vida.

I deixar el poblet,
deixar la nit,
per tocar el cel

amb tu,

xiprer de vida.

Comentaris

  • Sant GAbriel...[Ofensiu]
    0zero0 | 14-07-2008

    ... ets un arcangel generós, i tan tan tan maco -jo diria que més maco- que San Miquel!

  • Gràcies![Ofensiu]
    0zero0 | 14-07-2008

    Molt interessants tots.... A veure quan hi tornem!
    De fet és fascinant posar lletres a una imatge... per molt que valguin les imatges (diuen!) més que mil paraules. Són paraules especials, sobre tot si venen d´una persona importamt per a tu, que posa lletra a las teves imatges!!

  • Repte Poètic[Ofensiu]
    F. Arnau | 14-07-2008 | Valoració: 10

    Amic!
    Benvingut/uda a RC!
    Precíssament ací vam fer un Repte Poètic sobre Van Gogh.
    Jo vaig fer uns Haikus sobre algunes de les nits estelades que va pintar.
    Si vols participar als Reptes Poètics busca pel Fòrum...
    Salut!
    FRANCESC

    PS ACÍ ET DEIXE ELS ENLLAÇOS SOBRE AQUELL REPTE POÈTIC AMB ELS QUADRES DE VINCENT VAN GOGH:
    Repte Poètic nº 11.

    Nits estelades (Haikus).