No tot és allò que sembla

No tot és allò que sembla...

Un cafè, calor enganxós
amb fum de pur,
-d´on ve?-,
llum gazpatxosa ataronjada...

Una taula arraconada,
amb un tallat
-descafeinat?-
i una copa
sobre el blanc marbre fred...

Homes al voltant,
que amb ulls encuriosits
et miren, aparició inesperada...
Un fantasma?

I sentir la teva mirada,
tocar la teva pell suau de préssec,
amb les meves mans cansades...
No. no ho ets.


"Véns amb mi?"

Què més voldria que dir que si!!!
Ho dic amb el meu cor,
però no amb la meva boca.

No tot és allò que sembla...