Doncs si que vaig bé!

T´estimo.

Amb fugides,
covardies,
pors,
inseguretats,
egoismes,
malpensades,
animalades,
bestieses...
i demes floretes
que

-ho sé,
m´ho has dit tantes vegades!-

et treuen de pollaguera.


T´estimo.

Ara ha de ser d´amagat,
callat,
ho sé,
sense que tu ho sàpigues,
pobre de mí,
ja massa tard per refer allò desfet.

Si les llàgrimes poguessin tornar-se´n als ulls,
si les paraules mal dites reculessin als meus llavis,
si els mots escrits fossin altra vegada nomes tinta,
si vint anys fossin, per tu i jo, només un dia...


T´estimo,
i tu no ho saps!

Doncs si que vaig be!