Nínxol d'or

Deixa’m esperar-te al racó més insòlit de la nostra amistat, on trenquen les ones que erosionen les roques, al nostre humil cau somiat. Em trobaràs al racó on es troben les persones buscant-se, endinsat en l’infinit que un dia van ser les nostres paraules. Crida’m entre l’espès bosc dels nostres records que mai podran ser cremats i assenyala’m cada cop que desitgis ser recordada per un d’aquells anys.