Et recordo, mare

Cada gest que he fet ha passat per un filtre invisible que ningú mai no ha copsat. Cada consell, mai caigut en l’oblit, i cada carícia que amb el més sentit enyor recordo van guiar el créixer d’un nen infinitament opac. Sempre he pensat si n’haguessis estat orgullosa de mi. A voltes he sabut que no i per aquest motiu he intentat canviar. D’altres he visualitzat el teu somriure. Mare, mare només n’hi ha una. I mare, tu ets, encara i per sempre, la meva mare. La guia de les meves paraules.