Paraules carregades

Una paraula et va caure i va quedar a romandre gravitant sobre el meu vespre de neurosi. No recordo res anterior a la mentida que feu sortir del cove l’èxtasi d’un record de mil matins. Se’t va escapar un quasi - t’estimo, recordo, un detall – explosió armat que tant sols necessitava que passessin les hores. A mi, que necessito que m’arrambis amb un mínim de certesa, em vas començar el compta enrere a rebentar la meva innocència amb un mot – llumí que va encendre la metxa sense previ avís. Suficientment eficient per desmembrar totes les estrelles del firmament i fer de mi un desert – infern de pensaments difícils. Fer de mi un home –pregunta que s’arranca els significats de les paraules per desfer-se de les il•lusions que a contrallum es descobreixen falses. Vas empentar al pou el meu món inventat de sensacions oblidades malversant lletres que descansaven sota les ruïnes d’un imperi i ara visc de tu morint-me de fam voltejant les mirades per esquivar la metralla d’un mot carregat de plom - caprici.