Home invisible

Buscaré siluetes que et recordin per sempre amagades rere cada passa que m’esforço en fer.
Com qui aixeca el cap i acluca els ulls ben fort per descobrir el vel d’estrelles que s’escapa de la vista un dia plujós al cel de Barcelona.

Amb la mateixa il•lusió per no perdre’m re.

Fugiré d’aprendre amb por i impaciència, confiant-li al temps cadascun dels meus secrets.
Cegament seguiré petjades que em duran a terra llunyana on potser no hi seràs,

llavors tornaré.

Viatjaré per cadascun dels somnis que m’has fet somiar,
tot endinsant-me en l’infinit de la nostra amistat.

M’aixoplugaré sota els miratges que mica en mica hem fet realitat.

Protegiré la nostra història per a que no caigui en l’oblit del passat.

Seré imperceptible i pacient.
Seguiré empaitant petits moments.


Finalment
t’esperaré on es troben les persones buscant- se
perdut entre l'espès bosc de les nostres paraules.