Neixen i s'esvaeixen...

Camins que neixen i s’esvaeixen.
L’arbre de la tristesa també té arrels,
i cada flor té pètals de pena.
El sol surt cada dia pels que s’ho mereixen
i pels que no s’ho mereixen,
o s’ho mereix tothom?

Cada camí té la seva
tendresa i la seva tristesa,
per això és camí.
Cada camí és un món.

Ulls amb la mirada de vidre.
Mans gelades com la neu de l’hivern.
Però al bressol del cor hi ha l’amor infant,
o no tant infant però sí amor.
I l’amor plora i gemega i somriu,
però també té llavis de
felicitat i cor per compartir...

El pensament és com una eura que
voreja i salta marges,
i té set, i vol sol,i dia i nit.
El pensament és jove i àgil, i vell i cansat.
El pensament és, segons
les arrels que té...

onatge